La Mariama Seide, de trenta anys, viu amb els seus dos fills i la seva mare en un pis de la Fundació Habitatge Social. Després d’anys de dificultats, destaca la importància d’haver rebut una oportunitat per reconstruir la seva vida
Quan la Mariama recorda el camí recorregut fins a arribar a l’habitatge on viu actualment, ho fa amb gratitud, però també amb la convicció que tirar endavant és una tasca compartida. “Encara que una persona t’ajudi, tu també has de posar-hi de la teva part perquè et puguin ajudar”, afirma.
Va conèixer la Fundació Habitatge Social a través de la treballadora social de Càritas, la Katherine, que va començar a acompanyar-la quan estava embarassada. Amb el seu suport, la Mariama va iniciar un procés de recuperació personal i autonomia que, amb els anys, l’ha portat a estabilitzar la seva situació.
La Fundació Habitatge Social, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, disposa de 463 habitatges a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Durant el 2025, aquests habitatges van acollir 468 famílies, que representen 1.614 persones, com la Mariama i la seva família.
Des de 2021, la Mariama viu en un dels habitatges de la Fundació amb els seus dos fills, de 7 i 10 anys, i la seva mare. Durant aquest temps, ha comptat també amb l’acompanyament de l’educador social del pis. “L’Àngel és el meu orientador, una molt bona persona. Ens portem molt bé. El primer dia em va ensenyar tot el pis i em va ajudar a sentirme acollida”, explica.
Quatre anys després d’arribar-hi, assegura sentirse feliç i agraïda. L’habitatge li ha proporcionat una estabilitat en moments complicats com l’actual, en què fa més de mig any que es troba sense feina.
“Tot i que ara només tinc la prestació d’atur, puc continuar pagant el lloguer. Això em dona tranquil·litat”, explica. I afegeix que, sense un lloguer social, seria pràcticament impossible mantenir una llar per a una família de quatre persones. “Pel meu compte seria molt difícil. Els lloguers d’avui dia són massa alts i no el podria assumir jo sola”.
El seu missatge final és clar i ple de determinació: “Que siguem mares soles no vol dir que no puguem. Podem tirar endavant. És molt important que existeixin projectes com aquest, amb orientació i acompanyament”, afirma. Una ajuda especialment valuosa per a moltes dones que tiren endavant les seves famílies en solitari.
