A la jornada de portes obertes de Folre vam parlar amb en Fernando, un voluntari que, fa uns anys, va ser usuari del projecte
«Viure al carrer no li ho desitjo a ningú, ni al meu pitjor enemic. És un altre món» explica en Fernando, un voluntari del centre Folre de Badalona. «Durant quatre anys vivia al carrer però gràcies a Càritas ara tinc pis i treball com a voluntari a la cuina del menjador social. Vaig acabar al carrer per diverses raons i assumptes familiars. A partir d’aquí, em van obrir les portes i em van oferir canviar la meva situació i ja porto sis anys reinserit.»
Diumenge, 26 de novembre, es va celebrar el Dia Mundial de les Persones Sense Llar i divendres la gent va sortir al carrer a Barcelona per protestar sota el lema «Som Persones, Tenim Drets, Dret a l’Habitatge». Segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, cada nit al voltant de 1.000 persones dormen al carrer a Barcelona. La gran majoria d’aquestes persones depenen de projectes sense ànim de lucre com Folre per sobreviure i mantenir una vida digna.
Folre, un centre diürn per a persones sense llar, porta 20 anys oferint acollida, menjar i altres serveis a la gent sense sostre. S’obre cada dia de 16h fins 20h. «Oferim acollida a la gent i també companyia», explica la Laia, una educadora social al centre. «També hi ha una bugaderia i un menjador social. Vénen unes 30 persones al dia. Ajudem les persones en el seu dia a dia: consultes amb el metge, portar-los a l’hospital que sigui necessari i a més organitzem excursions de tant en tant.»
En Fernando, voluntari de Folre, ens recorda que avui dia hi ha gent de tota mena al carrer, fins i tot famílies senceres amb nens. «Durant el dia no passa res, és a la nit del cap de setmana quan els joves surten de festa i insulten a les persones sense llar, sense tenir en compte que potser en un futur els pugui passar a ells, als seus cosins o a qualsevol dels seus amics», diu.
