Opinió / 25/06/2018

Invisibles davant l’administració

Publicat per: Imma Mata

Els migrants que arriben a Barcelona de manera irregular tenen un llarg camí per aconseguir els papers que els permeten tant treballar com viure

Jornada migracio caritas barcelona
Jornada de Migracions de Càritas Barcelona /FOTO: Marc Bartomeus

La irregularitat administrativa significa no estar autoritzat a residir aquí ni a treballar-hi. Per tant, estàs privat de tots els drets que d’aquí deriven. Només se’t respecta el dret a respirar, a les ajudes més bàsiques per a la subsistència (aliments) i, en el cas de Catalunya, a la integritat física i psíquica, ja que reconeix el dret a la assistència sanitària universal, a diferència de l’Estat espanyol. Per a la resta, has de ser invisible, motiu pel qual estàs exposat a una extrema vulnerabilitat.

No pots circular lliurement pel carrer, perquè si t’atura la Policia pots ser expulsat al teu país. Has de treballar forçosament en l’economia submergida, amb tots els abusos que això pot comportar (jornades infinites, sous baixíssims, humiliacions …), perquè per a poder-ho fer en l’economia formal necessites una autorització administrativa de treball que no tens. Quan cerques habitatge, és gairebé impossible que algú te’n vulgui llogar un, perquè al no tenir nòmines, ningú no es refia de què podràs pagar la renda mensual, amb la qual cosa acabes rellogant una habitació a un preu desorbitat, de la qual et poden fer fora en qualsevol moment. Quan, exhaust d’aquesta situació, recorres als Serveis Socials, t’adones que allà tampoc hi tens drets, t’han d’atendre i garantir uns serveis bàsics, fet que tampoc no sempre passa, però quan les necessitats van més enllà d’això (serveis específics, habitatge…), et poden dir, de fet et diuen, que no et poden ajudar, perquè amb la Llei d’Estrangeria a la mà això és així.

Quan s’acaba aquest calvari?

Quan portes 3 anys en la clandestinitat, i pots demostrar-ho amb l’empadronament, estàs arrelat a la nostra societat i pots acreditar-ho amb cursos de llengua, d’inserció laboral… i tens un contracte de treball per un any i amb un sou superior al mínim interprofessional. És llavors quan pots aconseguir una autorització de residència i treball que et permetrà aflorar i viure lliurement.

Ara bé, i malauradament ho veiem sovint, si tens la mala sort de no estar empadronat -fet que succeeix molt amb els nois subsaharians que no tenen passaport- o no tens un contracte de treball d’un any, que tots sabem com n’és de difícil aconseguir-lo, la situació d’irregularitat, i per tant vulnerabilitat, s’eternitza, i amb això la desesperació de les persones afectades.

Un canvi en la legislació d’estrangeria podria evitar tant de dolor…

Fes un donatiu

Advocada al departament de migració, que coordina des de 2008, de Càritas Diocesana de Barcelona. És membre de la Comissió d’Estrangeria i de la Comissió de defensa dels drets de la persona de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons