Entrevista a Isaac Compañó, cap de l’Àrea de Persones de Càritas Diocesana de Barcelona
Amb l’aprovació del nou Pla marc de voluntariat 2027–2030, Càritas Diocesana de Barcelona reforça el seu compromís amb el voluntariat, una peça clau i protagonista de la identitat i la missió de l’entitat. Aquest Pla neix d’un ampli procés participatiu que vol donar resposta als reptes actuals i futurs del voluntariat. En parlem amb Isaac Compañó, cap de l’Àrea de Persones de Càritas Diocesana de Barcelona, que ens ajuda a entendre el sentit del Pla i les línies mestres que orientaran el voluntariat els pròxims anys.
Càritas Diocesana de Barcelona acaba de presentar el nou Pla marc de voluntariat 2027–2030. De què tracta?
El voluntariat és un eix essencial de Càritas, forma part de la nostra identitat més profunda. El nou Pla marc neix de la necessitat d’actualitzar la mirada, d’escoltar què ens diu avui el voluntariat i d’adaptar-nos a una realitat social i humana canviant. Ha estat un pla treballat des d’un procés participatiu molt ric, que ens ha permès detectar necessitats reals i definir reptes compartits de futur.
Podríem dir que és el resultat d’un camí?
Sí, és un procés de construcció conjunta, d’anar fent realitat, pas a pas, un sol equip humà. I aquest camí no s’atura: continuem avançant, enfortint vincles i aprofundint en tot allò que ens uneix.
Durant l’any passat vam presentar les línies estratègiques de l’entitat, i ja destacàvem que l’equip humà de Càritas és essencial per a la missió encomanada. Ens ho diuen les xifres, ja que comptem amb més de 3.000 persones voluntàries i 200 contractades al conjunt de la diòcesi, però sobretot ens ho diu la realitat quotidiana d’allò que fem.
Aquest context, sumat a la necessitat d’actualitzar el pla que teníem i a la participació activa de Càritas Barcelona en el marc estratègic confederal de Càritas Española, ens ha portat a dedicar aquest curs a elaborar el nou document marc.
Quin ha estat el valor afegit d’aquest procés participatiu?
El procés participatiu ha estat clau. En el desenvolupament del treball i la reflexió compartida al llarg dels últims mesos hi han estat implicades persones de diferents àmbits: territoris, àrees, preveres, voluntariat parroquial, professionals, persones participants, consellers i equip directiu. Concretament, hi han participat més de 150 persones, organitzades en més de 12 equips de treball transversals.
Tot això ens ha permès assolir fites molt valuoses, com escoltar de manera honesta l’experiència real del voluntariat, revisar com estem acompanyant i cuidant els processos de participació i identificar reptes compartits.
Amb tot aquest procés hem remarcat una idea fonamental del Pla: persones voluntàries i contractades formem un sol equip, i tots i totes som corresponsables de la tasca que tenim encomanada.
El Pla parla molt d’acompanyament. Per què és tan central aquest concepte?
Acompanyar vol dir caminar plegats, des del respecte, l’escolta i el reconeixement mutu. L’acompanyament és clau per cuidar les persones que atenem, però també ho fem extensible a tenir cura de les persones voluntàries i contractades. Es tracta de garantir una acció coherent amb els nostres valors, forjar una relació bidireccional: acompanyem i som acompanyats.
La formació ocupa un espai central al document. Quina formació proposa Càritas al seu voluntariat?
Una formació integral, que va més enllà dels continguts tècnics. Parlem de formar el ser, el saber, el saber fer, el saber conviure i el saber creure. La formació ha de ser transformadora, ajudar-nos a llegir la realitat i a actuar-hi amb criteri i sentit. El Pla estableix formacions indispensables, com són la benvinguda institucional, el coneixement de la identitat de Càritas i el Curs Bàsic de Voluntariat Social, apostant per un itinerari continu adaptat a cada moment vital.
Un altre eix important és la participació i la comunitat. Què vol dir això en el dia a dia?
Vol dir que la participació no pot ser puntual ni simbòlica. Cal generar espais reals de trobada, de decisió i de construcció comunitària. El voluntariat no actua sol, actua en comunitat i crea comunitat. El Pla aposta per fomentar espais intergeneracionals, xarxa territorial, trobades compartides i més implicació amb les Càritas parroquials.
El Pla també parla de diversitat i flexibilitat del voluntariat. És un canvi de mentalitat?
Sí, en part. Les realitats vitals són molt diverses i cal oferir propostes també diverses: voluntariat jove, familiar, inclusiu, corporatiu o no presencial. El repte és obrir les portes a nous perfils i persones sense perdre el sentit profund del compromís. Flexibilitat no vol dir superficialitat, sinó capacitat d’adaptació.
Aquest any hem volgut posar el voluntariat al centre, de manera transversal i institucional. I no és casualitat: coincideix amb un moment en què cal reconèixer, cuidar i impulsar el valor del compromís voluntari.
Finalment, què voldries destacar com a horitzó del Pla 2027–2030?
Aquest Pla no és un punt d’arribada, sinó una eina viva. Ens vincula amb el compromís d’estar al servei de les persones més vulnerables, des de la mirada de l’Evangeli. Marca sis grans reptes que s’hauran de concretar en accions i processos. L’horitzó és una Càritas més comunitària, més corresponsable i més cuidada, on l’equip humà de Càritas, i entre ells el voluntariat, sigui realment protagonista. Perquè sense l’equip humà, Càritas no seria el que és.
