L’EPA (Enquesta de Població Activa) del segon trimestre del 2021 ens deixa una dada positiva i un altre de negativa. La positiva és que a Catalunya, l’ocupació pràcticament ha recuperat els nivells precovid. La negativa és que s’incrementa la precarietat, polaritzant encara més el mercat laboral
![](https://blog.caritas.barcelona/wp-content/uploads/sites/2/2021/04/20210414_CURS_NETEJA_FIT_@DANI_CODINA-46-scaled-e1619773865823.jpg)
Analitzant les dades de l’EPA del segon trimestre del 2021, el nombre d’ocupats a Catalunya es va situar en 3.417.100, un 1,3% més que el mateix trimestre de l’any anterior. Pel que fa al nombre d’aturats, s’ha situat en 478.500, 21.200 menys que el trimestre anterior, però encara un 11% per sobre dels nivells de 2019.
En aquesta “nova normalitat” generada per la pandèmia, hi ha 105.300 llars a Catalunya sense ingressos (un 3,4% de les llars catalanes) i 227.600 persones que han de treballar a jornada parcial de manera involuntària, ja que no troben jornades laborals de 8 hores. Si analitzem a les persones que treballen a jornada parcial, observem que les dones tripliquen el nombre d’homes (7% vs. 21%). Les condicions laborals adverses no afecten de la mateixa manera a homes i dones, sinó que tenen major impacte en el sexe femení. En aquest sentit, el repartiment desigual en les tasques de la llar o la cura dels fills comporta que siguin elles les que es vegin obligades a renunciar a part de la seva jornada i futur laboral.
![](https://blog.caritas.barcelona/wp-content/uploads/sites/2/2021/08/20210416_TALLER_FUSTERIAFIT_@DANI_CODINA-30-scaled-e1627975117567.jpg)
Així mateix, les dades ens mostren com la pandèmia ha precaritzat de manera notable un mercat laboral ja fracturat, que divideix la població entre aquells amb una ocupació relativament estable i altres que pateixen una inestabilitat laboral greu: La precarietat laboral s’incrementa, afectant un major nombre de ciutadans. Aquelles persones que treballen, però que no obstant això no arriben a final de mes s’han incrementat, i són moltes de les que diàriament truquen a la porta de Càritas, explicant-nos que no saben com pagar el lloguer d’aquest mes, omplir la nevera o comprar el regal d’aniversari que tant esperava el seu fill.
Aquest context marcat per la COVID-19 ha suposat que a Catalunya hi hagi 32.700 persones “desanimades”, és a dir, que ja no busquen feina perquè pensen que no en trobaran. Per tot això, són necessàries mesures que vagin encaminades a la reducció de la precarietat laboral, i cal que les administracions ofereixin una resposta a totes aquestes persones que ja han llançat la tovallola.