La sortida de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008 deixa al seu pas un mercat de treball amb vells tics i noves discriminacions, alhora que la crisi social persisteix per a un gran nombre de persones que es troben en situacions vulnerables i d’exclusió social
L’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2017 tanca amb la dada positiva de la creació de mig milió de llocs de treball front a la preocupant dada d’un 1.21 milions de famílies a l’Estat espanyol amb tots els seus membres a l’atur, i que d’aquestes, 585.000 no reben cap ingrés.
Finalment, la temporalitat i la parcialitat no desitjada arrodoneixen unes condicions al mercat laboral que fan que les persones siguin absorbides i expulsades del mercat de treball amb la mateixa rapidesa que un ventilador mou l’aire. Aquestes dinàmiques fan inviable que les persones puguin projectar a mig o llarg termini la seva vida, planificar i organitzar es redueix quasi al dia a dia.
Objectiu: Treball digne
Des de Càritas considerem que cal lluitar i reivindicar un treball decent, que no és més que un treball que permeti cobrir les necessitats bàsiques amb un salari digne, cobertures públiques en èpoques d’atur i el dret d’associació, entre altres. Les situacions d’atur estructural elevat, els treballs precaris actuals i de persones sense protecció social que s’estan donant en l’actualitat són situacions injustes que cal canviar.
Per a canviar aquesta realitat, proposem una relació triangular amb visió social on l’empresa i la persona reforcen la seva confiança mútua gràcies a les entitats del tercer sector. El paper de les entitats resulta cabdal acompanyant les persones per a que puguin sostenir una feina i millorar-ne les seves condicions. Que la pròpia persona prengui consciència que no va a demanar feina si no a oferir serveis requereix que les persones canviïn la mirada sobre sí mateixes i té uns resultats enormement positius per la persona però també per a l’empresa que contracte.
D’altra banda, les entitats augmenten la confiança de les empreses sobre les professionals que són contractades, alhora que es crea complicitat i major comprensió per a corregir situacions que posarien en perill la continuïtat de la persona al lloc de feina. Les empreses es fan més humanes, i sense perdre els objectius de productivitat, entenen que a les persones els hi passen coses en determinats moments i que es poden afrontar aquestes situacions amb criteris socials. Un sistema econòmic diferent, més humà i sostenible.
