Ens citem al centre de Barcelona amb en Pablo i l’Ester. Fa fred, massa fred per dormir al carrer, i els protagonistes d’aquesta història viuen el fred dia rere dia. Fa tres mesos que dormen al carrer, i avui volen explicar-nos el seu relat.
En Pablo és metge. Després de dedicar-se més de 20 anys de carrera professional a fer d’interí a les urgències mèdiques, van detectar-li una afecció que li provocà un 70% d’invalidesa. Amb la seva situació, en Pablo va veure’s abocat a jubilar-se, però quina va ser la seva sorpresa quan van indicar-li que com a interí no cobraria el mateix que un metge amb plaça fixa. Des de llavors, en Pablo es troba en litigi amb l’administració per cobrar la pensió que ell demana. Mentrestant, no percep cap ingrés ni compta amb estalvis, cosa que l’ha abocat a dormir al carrer mentre resolen la seva situació.
La història de l’Ester, la parella d’en Pablo, és també complexa. Els darrers sis anys va treballar en una empresa sense cotitzar. Ella no era conscient d’aquesta negligència, i al tancar l’empresa va descobrir que no tenia dret a cobrar l’atur. Això va suposar no poder fer front al del lloguer del pis i, com en el cas d’en Pablo, l’Ester i el seu fill han acabat dormint al carrer.
“No compleixes el perfil, això és el que et diuen als serveis socials” ens explica en Pablo. “Si no comptes amb l’empadronament no pots rebre ajuda dels serveis socials, per això vaig decidir acudir a les entitats d’Església, i gràcies a Càritas se m’han obert totes les portes.” afirma.
“Càritas no et pregunta on vius, sinó que t’ajuda en tot allò que necessites per reflotar la teva vida”. El desig d’en Pablo i l’Ester és treballar, però mentrestant compten amb l’ajuda de Càritas per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació, la higiene, la roba i el transport. Alhora, Càritas els ajuda a tramitar l’empadronament per poder accedir als serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Quan els preguntem que és el pitjor de passar la nit al carrer coincideixen a dir que és la solitud. “El millor? Conèixer-te a tu mateix i a moltes altres persones que viuen la teva situació” ens diu l’Ester. “A les nits trobes de tot, no pots ensorrar-te. He vist a molta gent que s’aprofita de les febleses dels altres, gent que passa fred, gana, famílies amb criatures, de tot.”
La parella acudeix diàriament a El Caliu, un menjador social promogut per les cinc parròquies de l’Arxiprestat d’Horta i que col·labora estretament amb Càritas Diocesana de Barcelona. “Al Caliu et coneixen pel teu nom, els voluntaris són molt entranyables i sents que formes part d’una família” ens comenta l’Ester. Tot i la seva difícil situació, es veuen capaços de reflotar la seva vida, i nosaltres volem acompanyar-los en aquest camí perquè recuperin l’esperança i la dignitat.
