Impactes de la crisi de la COVID-19 en l’habitatge de les persones ateses per CDB
Durant l’Estat d’alarma decretat per fer front a la pandèmia de la COVID-19, l’habitatge ha adquirit el valor social que, des de Càritas, fa temps que venim assenyalant. Moltes persones van veure com les seves vides van quedar recloses en habitatges inadequats, moltes famílies es van sentir encara més atrapades en aquelles habitacions de relloguer amb insuficient ventilació i llum natural. La veritable cara de la vulneració del dret a l’habitatge s’ha pogut veure durant aquesta pandèmia.
El dret a l’habitatge és un dret reconegut però freqüentment vulnerat. Les persones en situació d’exclusió social no han pogut beneficiar-se de les mesures aprovades durant la crisi de la COVID-19, ja que aquestes han estat pensades com a suport a persones que han entrat en precarietat arran de l’aturada de l’economia per culpa de la pandèmia. En canvi, les persones que ja estaven en situació d’exclusió patien unes condiciones d’accés molt més complicades, ja que no disposen de contracte de lloguer, moltes vegades no disposen de les garanties necessàries per poder llogar un habitatge i, ni molt menys, accedir a una hipoteca.
Càritas ha realitzat una enquesta entre les llars que atén, per veure com les ha impactat aquesta crisi de la COVID-19. Gairebé la meitat (49%) indiquen no poden cobrir les despeses que tenen de subministraments de la llar i un 43% afirmen que no van poder pagar el preu de lloguer, relloguer o de la seva hipoteca. Un 17% s’ha hagut de mudar o s’estan plantejant mudar-se degut a la incapacitat per fer front aquests pagaments. I fins al 14% han rebut una amenaça d’expulsió, havent patit abusos de poder gairebé el 9% de les llars. No ens havíem recuperat d’una crisi econòmica iniciada al 2007 i que va tenir com a conseqüència una emergència habitacional encara no resolta, i ens hem trobat amb aquesta situació de la COVID-19.
Valorem positivament les moratòries aprovades pel que fa al pagament de lloguers i hipoteques però aquestes mesures són insuficients atenent a la realitat de les persones a les que acompanyem. La manca d’ingressos per l’impossibilitat de treball durant la COVID-19 ha estat una constant en les persones que acompanyem.
També destaquem en positiu que en algunes llars acompanyades per Càritas s’han pogut ajornar els pagaments d’habitatge (34%), o fins i tot en alguns casos s’ha pogut baixar l’import a pagar (4%).
La situació de greu dificultat en l’accés al dret a l’habitatge, s’ha vist doncs empitjorada degut a les conseqüències de l’Estat d’alarma, amb la qual cosa ara cal fer un sobreesforç, que s’ha de sumar a l’important esforç que ja s’havia de fer abans de la COVID-19, per tal de garantir que tothom tingui un habitatge digne, una llar adequada. Cal incrementar un parc d’habitatge públic social que arribi a la mitjana europea. En aquest sentit, sabent que la política d’habitatge ha de combinar mesures a llarg termini amb d’altres a curt, Càritas proposa un seguit de mesures que, en conjunt, millorarien les capacitats de les administracions per aconseguir el parc d’habitatge públic que necessitem.
- L’empadronament
La primera qüestió a abordar ha de ser el dret a l’empadronament. Els Ajuntaments no poden seguir denegant l’empadronament al·legant qüestions com la lluita contra l’ocupació il·legal d’habitatges, impedir l’empadronament de persones migrades, jutjar qüestions de naturalesa jurídico-privades sobre l’habitatge o sobre qüestions de residència legal a Espanya de les persones interessades. Tot i la recent aprovació de la Resolució de 29 d’abril de 2020, aquesta realitat encara persisteix. Per tant, Càritas reitera que correspon als Ajuntaments cercar i aplicar els mitjans disponibles per empadronar a totes les persones que viuen en el seu municipi i així ho hagin sol·licitat. En els casos de persones i famílies que relloguen habitacions i que no ho poden acreditar documentalment, cal aplicar el mecanisme de l’empadronament sense domicili fix.
Per tal que totes les administracions públiques catalanes tinguin més eines per aconseguir habitatge i es pugui ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer social, Càritas defensa la recuperació l’article 42.6 de la Llei del Dret a l’Habitatge (18/2007) per tal de recobrar l’eina del lloguer forçós.
Càritas també demana dotar de pressupost adequat el programa d’ajuts al lloguer de la Generalitat de Catalunya, el qual ha vist reduït el seu pressupost els dos últims anys, mentre moltes sol·licituds es queden sense resposta. De la mateixa manera, Càritas entén que la Generalitat de Catalunya ha de potenciar aquests ajuts al pagament del lloguer ampliant-ne el llindar que li ve marcat pel Pla Estatal i aixecant els limitants que s’han posat durant les convocatòries dels dos últims anys. Cal que s’adaptin a la capacitat de justificació que tenen les persones en situació d’exclusió.
- L’abordatge del sensellarisme
En línia amb les polítiques d’exclusió social, el Departament de Treball i Afers Socials i Família hauria d’aprovar, de manera urgent, l’estratègia integral per l’abordatge del sensellarisme, així com dotar-la adequadament de pressupost, per tal que els municipis catalans puguin establir unes polítiques que vagin més enllà de les desplegades fins ara.
Caldrà tornar a potenciar els mecanismes per evitar la pèrdua de l’habitatge de compra, com a començaments de la dècada passada. Per això, Càritas demana un programa d’ajuts al pagament de quotes hipotecàries, per tal que la mediació de l’Ofideute pugui venir acompanyada d’un suport econòmic que permeti a les persones en situació d’impagament posar-se al dia de les quotes hipotecàries.
Per últim, cal entendre que el dret a l’habitatge no estarà garantit si no va acompanyat del dret a l’energia. Les mesures de confinament i restricció a la mobilitat han suposat l’increment del consum domèstic. Càritas entén que cal trobar solucions pels deutes generats pel consum dels subministraments bàsics.
Descarrega l’Informe ‘(Primer) impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona’
Consulta’l al web https://caritas.barcelona/observatori/especial-covid-19/
