Quan parlem de presos, ens referim a persones privades de llibertat. Si busquem sinònims al diccionari, trobem paraules com reclús, captiu, condemnat, penat… Paraules que t’encongeixen l’ànima. La Mercè és la patrona dels captius, i ens mostra un model d’Església alliberadora; és la imatge de la llibertat i de l’alliberament d’una humanitat captiva dels altres, i fins i tot de si mateixa.
Les persones recluses són etiquetades i estigmatitzades, i des de la Llar Betània, un projecte de Càritas Diocesana de Barcelona destinat a la reinserció de dones que surten de centres penitenciaris, tenim una missió clara: Garantir a aquestes dones un acompanyament en el seu procés de recuperació i reinserció a la societat. L’estratègia per aconseguir-ho és clara: confiança, estima i apropament. Les persones mancades de llibertat necessiten una mirada alliberada de prejudicis que no jutgi, la seguretat de saber que no tornaran a estar soles, i que si tornen a dubtar, serem allà, per acompanyar-les i descobrir una altra manera de fer.
Si defalleixen, els hi farem costat. Si cauen, les ajudarem a posar-se en peus. Hem de ser un mirall que mostri la capacitat d’estimar, de sentir l’amor i recuperar les competències personals necessàries per desenvolupar-se en la societat. La Mercè manifesta i expressa aquesta funció alliberadora, i ens fa de guia en la nostra tasca diària.
L’acompanyament que oferim des de la Llar Betània és essencial. Amb tot, creiem que aquest acompanyament no seria necessari si les persones recluses comptessin amb els recursos que ha de garantir l’administració. Hem de treballar per un model amb més recursos residencials, que fomenti la reinserció i doni esperança. Com a membres d’aquesta societat, hem d’allargar la mà a les persones desafavorides. Volem que se sentin acollides i no tornin a caure en les pràctiques que van portar-les a la presó. Donem-los-hi una segona oportunitat.
