Opinió / 08/04/2020

Haurem après a estimar-nos més i millor

Publicat per: Mn. Toni Roman

Quan tot això hagi passat, quan els nostres carrers tornin a estar plens de gent amunt i avall, quan puguem tornar-nos a abraçar i fer-nos petons, segur que haurem après a estimar-nos més i millor. Mentrestant, toca quedar-nos a casa i viure una Setmana Santa en quarantena.

Per aquest període, vull compartir algunes reflexions a partir del que he anat llegint i pregant aquests dies. Un virus microscòpic ha aconseguit paralitzar el món. Es paralitzen agendes, projectes i neguits, i ens trobem febles, indefensos i despullats: davant d’un repte immens, davant nosaltres mateixos i les nostres impotències. Aturats, sols a casa, sense poder-nos trobar. Potser sols davant Déu?

Aquest dies, no deixa de ressonar-nos la pregunta que es feia el poble d’Israel travessant el desert d’Egipte i que recollia el llibre de l’Èxode a la 1a lectura del 3r Diumenge de Quaresma: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?” (Ex 17,7). El jesuïta Víctor Codina respon: “¿Dónde está Dios?  Está en las víctimas de esta pandemia, está en los médicos y sanitarios que los atienden, está en los científicos que buscan vacunas, está en todos los que colaboran y ayudan para solucionar el problema, está en los que rezan por los demás, en los que difunden esperanza”.

Viure confinats a casa pot fer aparèixer el millor i el pitjor de cadascú de nosaltres; el millor i el pitjor de la nostra societat. Com estem reaccionant? Quines actituds em reconec? Què enyoro? De què tinc “set”? Els primers dies de confinament vam veure actituds insolidàries i deplorables: acaparar egoistament productes als comerços;  saltar-se les normes o desplaçar-se a segones residències. Però també hem vist actituds i accions que enalteixen la condició humana: el personal sanitari i científic abocant hores i esforços a la feina, els proveïdors que ens abasteixen, tantes iniciatives de voluntariat, atents a les persones més vulnerables i necessitades. Emociona descobrir-nos capaços de tanta humanitat!

En aquest sentit, les treballadores de Càritas em diuen que estan sorpreses i encantades de la resposta dels voluntaris i voluntàries de Càritas de Vilassar de Mar, de com s’han sabut posar al costat de la gent que estem acompanyant. Gràcies a professionals i voluntaris de Càritas per la feina que duen a terme!

Com a Comunitat cristiana, creieu que seríem capaços de posar en pràctica més camins de solidaritat?  Seríem capaços de posar més en pràctica el manament del Senyor:  “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”?

Tenim més temps,  aprofitem-lo.  Protegim algun moment i algun racó de la casa per pregar. Potser no cal tanta televisió ni tanta connexió a internet, no cal estar tan enganxats als informatius, i ens cal una mica més de silenci i de diàleg amb el Senyor, personal, en família.

I no oblidem en la nostra pregària fer-nos càrrec del patiment i el dolor de tants: les víctimes mortals, els afectats, les famílies que tan durament han d’acompanyar aquests processos, sense poder estar al seu costat.  I una pregària per tots els equips sanitaris, pels científics i les autoritats civils, que el Senyor els concedeixi l’encert i la fortalesa necessaris.

Enguany no podrem celebrar físicament junts la Setmana Santa. Serà un fet certament insòlit i dolorós per als cristians.  Ens caldrà estar més units que mai en aquesta comunió espiritual entre nosaltres i en comunió amb el Misteri de Passió, Mort i Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Units també a tants cristians i cristianes d’arreu del món que han de viure la seva fe en condicions molt més difícils que les nostres: els que viuen guerres interminables; o refugiats en condicions infrahumanes;  o víctimes del pitjor virus per a la humanitat com és la fam, o perseguits a causa de la seva fe. I malgrat tot, esperant i celebrant la victòria de Jesucrist sobre tota injustícia, sobre tot mal i sobre la mort.

Quan tot això passi, haurem après a estimar-nos més, i podrem expressar-nos-ho de mil maneres: amb moltes abraçades que hauran quedat pendents, amb somriures i aplaudiments,  amb cafès de proximitat, amb una Eucaristia sentida i agraïda, que ens farà sentir de veritat germans, amb un convenciment més ferm de que sols no podem: que ens necessitem tots, i que el necessitem a Ell,  al Crist que clavat en Creu va mirar la humanitat sencera amb tots els seus dolors, i amb una mirada infinita d’Amor, ja que ell ens ho va donar TOT!

Una abraçada sentida i fraterna a totes i a tots. Visquem intensament aquesta Setmana Santa; confinats i confiats; que ens ha de portar a la joiosa Llum d’una nova Pasqua!

Fes un donatiu

Rector de la Parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons