Organitzar-se és sinònim de trobar la motivació de les persones per canviar la realitat. Per aconseguir-ho necessitem compartir amb els altres allò que ens afecta i passar a l’acció. Aquest és l’objectiu de generar comunitats amb poder
Des de Càritas sempre hem acompanyat i acompanyem les persones en l’exercici dels seus drets. Expliquem com pateixen, denunciem les situacions d’injustícia que viuen i els expliquem els drets que tenen com a ciutadans i ciutadanes. Ara treballem per fer un pas més, perquè puguin organitzar-se, ser capaces d’aconseguir la millora en les seves condicions i fer-ho de manera autònoma.
A partir d’aquestes ganes de fer un pas endavant hem tingut l’oportunitat de conèixer el mossèn Leo Penta (Nova York,1952). Mn. Leo té una llarga experiència acompanyant persones, sempre amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida. Ha treballat en països com els Estats Units, Països Baixos o Alemanya, i en qüestions tan variades com l’accés a l’habitatge, els drets laborals, o estrangeria. A partir de diferents converses amb Mn. Leo, va sorgir l’oportunitat de formar a diverses persones de Càritas en l’organització comunitària.
Així, un mossèn, un voluntari i dues persones contractades de Càritas vam assistir a la ciutat de Denver per formar-nos en aspectes de l’acció comunitària. Aquesta formació, impartida per la Industrial Areas Foundation, convida més de 100 líders de barris i ciutats del sud dels Estats Units, o el Canadà, entre altres països. L’objectiu de la trobada fou enfortir les capacitats d’aquests líders, descobrir els seus potencials i compartir experiències. El primer que ens va sorprendre és la diversitat d’aquests líders: mossens, rabins, imams, pagesos, dones afro-llatines amb fills a la presó, persones jubilades, joves, voluntariat de parròquies o ministres d’esglésies protestants. Són persones que ens costaria identificar com a líders, però que han estat capaces, per exemple, de negociar amb polítics o persones de poder per canviar la realitat de les seves comunitats.
Vam conèixer el cas d’en René, un pagès migrant que ha lluitat per la millora de les condicions dels temporers a Califòrnia, la Marta que ha aconseguit una biblioteca per la seva escola, o en Mario un mossèn del Salvador que ha lluitat per la millora dels espais públics d’un districte degradat.
Però què fa que persones tan diverses en origen, cultura, classe social, ideologia o religió s’ajuntin? La resposta és molt senzilla. En algun moment de la vida, tots i cadascun de nosaltres hem patit alguna injustícia, i aquesta injustícia ens ha fet enfadar. La pregunta que hem de fer-nos és si davant d’aquest enuig estem disposats a fer-hi alguna cosa. Organitzar-se és sinònim de trobar la motivació de les persones per canviar la realitat, però sempre des d’elements concrets i que ens afectin de manera directa. Per aconseguir-ho necessitem compartir amb els altres allò que ens afecta i passar a l’acció. Aquest és l’objectiu de generar comunitats amb poder.
Poder és la paraula que més vam sentir en aquella trobada. És una paraula que a vegades fa por, i que normalment té connotacions negatives. Però des de l’organització comunitària l’hem de llegir de manera positiva, ja que el poder és la capacitat de canviar les coses. Cal treballar perquè les persones reconeguin el seu poder i lideratge, aprenguin a negociar, a parlar en públic en situacions en què se senten pressionades, aprenguin a utilitzar l’humor, a sentir curiositat i saber reconèixer els interessos dels altres, a reconèixer que ens enfadem, i també treballar amb els altres per construir organitzacions transversals i acollidores.
Les experiències vitals que vam copsar durant la trobada n’han estat el principal aprenentatge. Hem après a veure poder i lideratge en persones que segurament abans de la formació mai haguéssim vist. Hem conegut parròquies que s’organitzen davant de la injustícia, mossens que volen compartir el seu lideratge i, sobretot, persones que s’organitzen per millorar les seves condicions de vida i les de la seva comunitat.
