És imprescindible fer una reflexió sobre les grans tendències sociolaborals del món que ens engloba
Què ens depara el futur? És una pregunta difícil de respondre tot i que la dinàmica econòmica actual ja deixa entreveure algunes perspectives que, de ben segur, afectaran en l’àmbit sociolaboral:
- Disrupció tecnològica. Bàsicament, això passa gràcies al món digital i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i, tot i que afecta a aspectes de la vida quotidiana, ho fa en major mesura en l’àmbit sociolaboral.
Són molt revolucionàries però hi ha la hipòtesi que el seu impacte encara no l’hem viscut d’una manera intensa. Per dir-ho de manera més contundent, els avanços tecnològics hi són però el seu impacte en el nostre dia a dia encara no s’ha manifestat nítidament. Passarà en els propers 10 o 15 anys. - Globalització. Aquesta tendència no és nova, ja s’ha produït en molts moments històrics. La novetat, però, radica en la combinació d’aquesta globalització amb les TIC, ja que la fa esdevenir més contundent i extensiva.
En un món globalitzat, és fàcil comunicar-se des del punt de vista de les dades i els costos del desplaçament físic -ja sigui de matèries o de persones- es redueixen dràsticament. El transport s’ha convertit en un low cost quan abans era una barrera molt important.
Què signifiquen aquestes tendències? Quin impacte tenen en la vida de les persones?
- Disminució de la producció industrial: La Xina i la Índia s’han convertit en les grans fàbriques del món. Amb la seva indústria, la competitivitat augmenta i fa baixar la producció industrial en altres països.
- Progressiva desaparició de l’ocupació: Reducció de totes aquelles activitats que tenen una certa rutina, sense confondre-les amb activitats de més o menys valor afegit. En aquest sentit, la disrupció tecnològica afecta poc a les feines ben pagades o a les poc pagades però sí a la franja intermitja.
- Estancament d’ingressos d’una part de la població: En els últims 20 anys, el 57% més pobre del món han tingut un creixement de rendes bastant extraordinari, entre el 20% i el 80%. Els rics també han pujat les seves rendes mentre que la classe mitja s’ha estancat a nivell d’ingressos. Més concretament, a Europa, les ocupacions de salaris alts i baixos han crescut mentre que les de salaris mitjos han descendit.
- Concentració d’ingressos en superestrelles: S’exemplifica amb el món futbolístic. Les grans estrelles tenen sous molt elevats gràcies a la globalització. Però no són únicament persones, també hi ha empreses. Aquests ingressos tan elevats no són irracional des del punt de vista de la lògica o el mercat però èticament sí que són qüestionable.
- Desaparició de les bases tributàries: Des d’on es fan les ventes? Des d’on ens facturen? Segurament, a paradisos fiscals. No hi ha grans elements de correcció perquè dissenyar un bon sistema fiscal és extraordinàriament difícil i perquè la competència fiscal és molt gran entre països.
Tots aquests elements marcaran el futur i afectaran a l’economia mundial. I aquests canvis macroeconòmics acabaran impactant també en els nostres mercats més locals i, en conseqüència, en els llocs de treball que se’n derivin. De fet, comença a aparèixer la possibilitat, en els països avançats, que en un termini de 30 a 50 anys l’ocupació no sigui l’element central de la nostra organització perquè una part important de la producció estigui fet per màquines. Aquí hi ha un conjunt d’impactes brutal que encara no sabem on ens portarà.
*Text extret de l’última sessió de l’Escola de Formació del Voluntariat ‘Buscari trobar feina en el context socioeconòmic actual’. Per veure la xerrada completa, pots fer clic aquí.
