La tragèdia viscuda a Ceuta en els darrers dies ha posat en evidència, una vegada més, el patiment humà que s’amaga darrere dels moviments migratoris i la fragilitat de milers de persones que busquen una oportunitat de vida digna.
Càritas uneix la seva veu a la de l’Església a Espanya i a Ceuta i manifesta la seva profunda preocupació i consternació davant la tragèdia viscuda a Ceuta els darrers dies, que ha posat en evidència, una vegada més, el sofriment humà que s’amaga darrere dels moviments migratoris i la fragilitat de milers de persones que busquen una oportunitat de vida digna.
En primer lloc, lamentem profundament la pèrdua de vides humanes de les persones que han mort al mar intentant arribar nedant a la ciutat de Ceuta. Cap persona no hauria de veure’s obligada a arriscar la seva vida per buscar protecció, seguretat o un futur millor. Cada mort a les nostres fronteres constitueix una tragèdia que interpel·la la consciència col·lectiva de la nostra societat.
En segon lloc, volem reconèixer l’impacte que aquesta situació està tenint sobre la població ceutina. L’arribada massiva de persones en poques hores i la incapacitat de gestionar l’emergència de manera immediata han generat una alteració important de la vida quotidiana de la ciutat, afectant veïns, serveis públics i institucions locals, que han hagut d’afrontar circumstàncies de gran dificultat. Davant d’aquesta realitat, volem traslladar el nostre agraïment als ciutadans de Ceuta, que han demostrat una vegada més una extraordinària capacitat de solidaritat, acollida i compromís amb les persones més vulnerables. Reconeixem igualment la tasca de les entitats socials, les organitzacions humanitàries, les comunitats religioses, els professionals i el voluntariat que treballen sobre el terreny per oferir atenció, acompanyament i protecció.
En tercer lloc, recordem l’obligació de protegir les persones més vulnerables, entre les quals hi ha infants i adolescents, així com aquelles persones que fugen buscant protecció. El respecte a la dignitat humana, a l’interès superior de l’infant i a les garanties establertes en el nostre marc jurídic no pot quedar relegat en situacions de pressió fronterera.
Ens trobem davant una situació de caràcter humanitari que exigeix una resposta centrada en la protecció de les persones més vulnerables. En aquest sentit, l’Església a Ceuta i les Càritas locals han posat a disposició els seus recursos d’acollida i han reiterat el seu compromís de col·laborar amb les administracions i els organismes competents per atendre les necessitats que puguin sorgir, des de la coordinació institucional, la solidaritat i el respecte a la dignitat de totes les persones.
Denunciem la instrumentalització de les persones migrants com a eina al servei d’interessos polítics o estratègics i l’ús de la demografia com a arma de pressió geopolítica. Cap ésser humà no ha de ser utilitzat com a mitjà de pressió o confrontació. Les persones migrants són subjectes de drets i mereixen ser tractades amb respecte, humanitat i justícia. Com va recordar recentment el papa Lleó XIV durant la seva visita a Espanya, les persones migrants «no són números ni expedients, sinó persones amb una dignitat que ningú no té dret a menystenir». Les seves paraules ens conviden a situar la dignitat humana al centre de qualsevol resposta política i social al fenomen migratori. Ens unim a la seva pregària durant l’Àngelus de diumenge passat i demanem a Déu, «per intercessió de la Mare de Déu d’Àfrica, patrona de Ceuta», «que es puguin trobar solucions de pau, d’estabilitat i de justícia».
Fem una crida a les administracions públiques, als responsables polítics i a la comunitat internacional perquè impulsin solucions basades en la protecció dels drets humans, la cooperació entre països i amb la Unió Europea, el respecte a la legalitat i la construcció de vies segures per a la mobilitat humana.
Càritas convida tota la comunitat cristiana i la societat en general a no romandre indiferents. Estem cridats a mirar cada persona, cada migrant, com un germà o una germana, oferint respostes que promoguin la convivència, la igualtat de tracte i l’esperança. Només des del reconeixement de la dignitat inviolable de tota persona podrem construir una societat més fraterna i cohesionada.
«I que la història no hagi d’acusar-nos d’haver convertit el dolor dels qui pateixen en un paisatge habitual de les nostres costes. Perquè avui, aquí, al costat del mar, cada vida que arriba ens pregunta què en queda, de la nostra humanitat. Tard o d’hora, se sabrà si vam saber custodiar-la o si vam deixar que la indiferència parlés per nosaltres.» Lleó XIV, 11 de juny de 2026, Arguineguín.
