Que les persones grans són persones adultes, amb drets i autonomia per prendre decisions, és una cosa que ningú negaria. Tot i això, i en ple any 2021, a Càritas hem de seguir lluitant per l’eliminació de certs estereotips, i no associar l’ancianitat amb malaltia, ja que no sempre l’envelliment és igual a dependència o patologies. Envellir és un procés vital, humà, natural i desitjable.
D’ençà que naixem, anem acumulant experiències que guardem a la nostra motxilla de vida. Cada persona guarda les seves pròpies experiències, diferents de les dels nostres germans, germanes, amistats, companys de feina o veïns. Cada experiència de vida es forma en entorns socials diferents, i per tant el contingut de les motxilles també és diferent. Fins i tot les persones amb un recorregut similar presenten diferències en el seu caràcter o en la manera d’enfocar la vida.
Amb motiu de l’1 d’octubre, recordem que envellir no és una malaltia: envellir és el camí que continuem fent amb les nostres característiques i experiències, amb la nostra manera d’estar al món, amb més o menys salut i amb més o menys visites al metge. És el nostre procés vital.
Animem a tota la societat a mirar cada persona gran en la seva singularitat, amb les seves capacitats i potencialitats i també amb les seves vulnerabilitats. La COVID-19 ens ha fet associar gent gran amb vulnerabilitat, creant un corrent de paternalisme i proteccionisme que vulnera molts dels seus drets.
Des de les institucions públiques i serveis d’atenció a majors es va entrar en la dinàmica de protegir la salut a qualsevol preu, deixant en un segon pla el benestar psico-afectiu. Per a això es van implantar diferents protocols sanitaris, que suposaven l’aïllament d’aquestes persones sense tenir en compte que l’ésser humà és sociable per naturalesa i que necessita sortir i socialitzar per mantenir una bona salut física, mental i emocional.
Durant la pandèmia s’ha anat evolucionant, buscant un equilibri entre salut i benestar, que és el que determina la qualitat de vida de l’ésser humà. Però queda camí per recórrer. La gent gran té els mateixos drets que la resta de la societat, i des de les administracions s’ha de vetllar per garantir-los.
A Càritas apostem per un model d’atenció centrat en la persona, on és la persona qui exerceix el seu dret a ser part activa de les decisions que afecten la seva vida. Apostem per una societat on les atencions de llarga durada siguin de qualitat, on es millorin els serveis domiciliaris perquè la persona pugui romandre a casa seva el major temps possible. També volem reforçar els nostres programes, projectes i serveis amb l’ajuda del voluntariat i la comunitat. Finalment, cal treballar en l’àmbit social, perquè es faci efectiu un canvi en el model d’atenció residencial, mitjançant centres que siguin veritables llars per a gent gran, fugint del model hospitalari.
Amb motiu de l’1 d’octubre, dia internacional de la gent gran, reafirmem el nostre compromís perquè totes les persones puguin envellir amb qualitat i autonomia.
Carme Gargallo, en representació de l’equip de Gent Gran de Cáritas Española
