Famílies i infància / 05/03/2019

Hi ha micromasclismes en la pobresa?

Publicat per: Fernando Díaz Itziar Bravo

Existeixen comportaments normalitzats socialment que perpetuen els estereotips de les dones, sobretot en l’àmbit de l’exclusió social

micromasclismes_caritas_barcelona_Mingo Venero
Foto: Mingo Venero

Els micromasclismes són manifestacions molt subtils “de violència tova i invisible, de baixa intensitat que està molt relacionada amb la lògica patriarcal de la societat on vivim”. Aquesta és la definició que dóna Cáritas Española per a aquest concepte i on es detalla que són “altament perillosos” perquè danyen invisiblement la dona i totes aquelles persones que no estan dintre dels estereotips socials marcats.

Però quines són aquestes pràctiques legitimades per l’entorn social? Desvetllem cinc casos que podem trobar en situacions de pobresa que són considerats micromasclismes:

  1. Les dones són qui demanen ajuda: van a serveis socials, escriuen a entitats socials… Si la família està passant per una mala situació, és la dona qui es mou i busca les ajudes necessàries per tirar endavant. Segons Mònica Augé, directora del centre SARA de l’Ajuntament de Barcelona, “generalment, els homes van a serveis socials quan han de buscar feina i demanen per ells, no per la família, mentre que les dones sempre busquen ajuda per a tots els membres del nucli familiar”.
  2. Dedicar el doble de temps a les tasques de la llar: Segons un estudi de Sigma Dos, un de cada tres homes abandona les tasques de la llar quan deixa de viure sol (36,5%). De fet, les dones dediquen 26,5 hores a la setmana a la cura dels fills o familiars, tasques domèstiques i col·laboracions sense sou en ONG, envers les 14 hores d’ells.
  3. Les dones miren d’incorporar-se al mercat laboral per compensar la pèrdua d’ocupació dels homes de la seva família: Amb la crisi, molts homes van perdre treballs ben remunerats i van passar a l’atur. En aquests casos, els homes tendien a buscar feines semblants a aquelles que van perdre i similars a la seva experiència laboral prèvia. És llavors quan la dona es veu obligada a incorporar-se al mercat laboral agafant feines en qualsevol tipus de condicions.
  4. Fer un contracte parcial a una dona: Un 73% dels contractes temporals recauen en dones segons l’Enquesta de Població Activa. Treballar a temps parcial comporta menys ingressos, menys possibilitats d’ascendir a càrrecs de responsabilitat i menys cotització per a la jubilació. Tot i que les dones, de mitjana, tenen més formació que els homes, això no els serveix per tenir una taxa d’ocupació més elevada ni per aconseguir més estabilitat laboral.
  5. No remunerar les dones segons el sou que li correspon: La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya és de 6.568€ segons l’IDESCAT. La remuneració mitjana de tota la població femenina, incloent-hi tots els tipus de feina, equival, aproximadament, al sou mitjà dels homes amb les feines menys qualificades.

Canviar i modificar aquestes situacions és responsabilitat de tots. L’educació i la sensibilització són clau en el camí per la igualtat.

Fes un donatiu

Politòleg, tècnic del departament d’anàlisi social i incidència de Càritas.

Cap de Sensibilització, Socis i Donants de Càritas Barcelona

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons