Entitats amb Cor / 03/10/2018

“La RSC ha de formar part de la missió i la visió de l’empresa”

Publicat per: Marta Plujà

La flamant rectora de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO), Eva Perea Muñoz, és doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials i centra la seva labor investigadora en el camp de l’emprenedoria, la RSC, la internacionalització i la direcció estratègica. A més, és impulsora decidida del programa de Càritas amb les universitats.

La doctora Perea ens rep amb un somriure acollidor, pacient i comprensiva, mostrant la seva gran disposició a col·laborar en tot el que calgui. Fem l’entrevista al claustre de la universitat, us espai singular que convida a la conversa. I mentre preparem el set per a la gravació en vídeo de l’entrevista, aprofitem per felicitar-la pel recent nomenament com a rectora.

R: Si em permets, abans de respondre, m’agradaria dir que a Catalunya hi ha dotze universitats i ara ja som tres rectores. D’altra banda, és molt curiós, però el grup CEU el formen tres universitats i som dues rectores. Mica en mica, aquesta bretxa es va reduint. A més, la bona notícia és que és veritat que hi ha poques rectores, però hi ha moltíssimes vicerectores. Així que el proper pas és el salt als rectorats. És una molt bona notícia per a la Universitat i la societat en general. Això ha vingut per quedar-se i avançar.

P: La UAO fou la primera universitat a sumar-se al programa d’Entitats amb cor de Càritas. Per què?

Som una universitat que es basa en valors de l’humanisme cristià. És a dir, volem impactar la societat formant grans professionals amb valors. A través de l’excel·lència acadèmica, del seguiment personalitzat, l’alta empleabilitat, etc. Però ens fa diferents formar persones amb alts valors ètics que puguin millorar la societat.

Quan Càritas se’ns va adreçar ens va semblar que era on havíem d’estar. I des del principi hem tingut una relació molt propera. I vèiem que era molt fàcil avançar. Fins al punt d’assajar diversos programes pilot junts i han sortit bé.

Per exemple, escollir un (o diversos) treball final de grau o de màster amb contingut social, donant-li una menció honorífica. Aquesta iniciativa ha estat molt ben valorada pels propis estudiants. Alguns han de venir de lluny a recollir la distinció, però venen. Són treballs en temes molt variats: igualtat, cooperació, conflictes, psicologia, responsabilitat social, etc.

P: Un altre del projectes que s’ha assajat amb la UAO és el Thinking Challenge

R: Ja n’hem fet sis edicions. Els estudiants interessats a participar, organitzats en grups d’entre set i deu, han de trobar la manera de solucionar (o alleujar) un problema social.

Se’ls planteja una problemàtica seleccionada entre l’alumnat del Club d’emprenedors, el professorat i Càritas. Es tracta d’un problema real: atur de llarga durada, inclusió de persones amb discapacitat, dificultats d’aprenentatge, etc.

Els estudiants tenen tot un dia per trobar-hi solució, tenint en compte que el resultat ha de ser una empresa.

Un jurat format per professorat, empresaris, persones expertes en emprenedoria i voluntaris de Càritas fa una primera valoració de tots els projectes que es completa amb la valoració de la presentació oral que es fa l’endemà al vespre. Cada grup té només cinc minuts per enlluernar el jurat i millorar la nota.

Finalment, s’atorguen dos premis: un al millor projecte (grup) i un altre a l’alumne més brillant (individual). El premi té una part en metàl·lic i una altra en forma d’experiència, amb l’oportunitat de participar en algun esdeveniment important d’emprenedoria del món empresarial.

El valor de la Barcelona Thinking Challenge rau en el fet que és l’única iniciativa amb un objectiu social, l’única que planta aquesta llavor.

P: Un altre dels projectes nous és la Clínica jurídica. En què consisteix?

R: És un projecte molt bonic. Es tracta d’assessorar, des de la branca del Dret, persones ateses per Càritas que tenen algun tipus de problema legal i no tenen recursos per fer-hi front. Es treballa en la solució dels problemes a tres bandes; els professors, els alumnes i Càritas. És una manera d’aprendre, ajudar i conscienciar.

P: A la teva universitat és clar que treballeu la responsabilitat social, però a nivell general, creus que es treballa amb aquesta perspectiva a l’àmbit universitari?

R: Jo puc parlar de la meva universitat i una mica de les altres, però sobretot de les empreses. La RSC o la RSE ara està de moda i en realitat s’utilitza per netejar la consciència de les empreses i com a element de màrqueting. En una tesi presentada recentment a la nostra universitat es demostra clarament com la RSC no s’alinea amb la visió i la missió de les empreses. La majoria de les empreses la utilitzen per millorar la seva imatge.

P: Això és molt trist… Com ho podríem fer per canviar aquesta tendència i introduir la RSC com a eix transversal?

R: Una decisió molt important és on es posa la RSC a l’organigrama. Si la poso al departament de màrqueting,  estic dient que per a mi és un element de màrqueting. Si la poso al nivell més alt, amb el director general, estic donant un altre missatge. Una altra decisió és a qui hi poso? Una persona que hi creu i ho viu, llavors serà important. Jo crec que si hi creus ha de formar part de la missió i la visió de l’empresa.

P: Quan parlem de RSC a les empreses, de què parlem exactament?

R: Hi ha moltes línies de treball. N’hi ha d’internes, que tenen en compte el tracte i la motivació dels empleats. En aquest sentit, per exemple, la UAO som un empresa familiarment responsable (tenim flexibilitat horària, una targeta de salut gratuïta per a tots els empleats, s’afavoreixen els permisos per necessitats familiars, suport per a persones dependents…). En definitiva, ajudem que la conciliació no sigui tan difícil.

Una altra línia és del medi ambient (sostenibilitat, reciclatge i reutilització de residus). Aquest tema ens afecta menys, perquè no som una empresa contaminant, però sí que tenim en compte el reciclatge de paper i plàstic, i ho fem amb la Fundació Trinijove.

Treballem, també, la inclusió social de persones amb discapacitats amb Ilunion, inserint persones a la cafeteria, al servei de reprografia.

  1. Creu que la responsabilitat social és veritablement transformadora?

R: Sí, sí, totalment. I et posaré un exemple real. A la universitat tenim el Projecte Benín. A Benín hi ha moltes necessitats materials. Els estudiants d’aquí treballen materials didàctics i després els propis estudiants van al país a explicar-los als centres que els faran servir.

P: Què creu que ofereix un programa com Universitats amb cor als estudiants de la UAO?

R: Sobretot crec que despertem consciència. En Fernando, el voluntari de Càritas, quan presenta algun acte diu sempre una cosa que m’encanta. Diu que nosaltres hem nascut a la banda assolellada de la vida, però hi ha moltes persones que no. I als estudiants els hem d’ensenyar com, des d’aquesta banda que està al sol, podem ajudar als que estan a l’ombra. També han d’aprendre com es viu a l’altra banda. I com poden retornar tot allò que han rebut, han d’aprendre a compartir.

P: I, al revés, què creu que pot oferir el nostre programa a la universitat que no tinguem en compte?

R: Fem taules rodones per explicar la RSC, però ens falta la part experiencial, potser una oferta de voluntariat apropiada, amb un principi i un final, on els estudiants es puguin sentir realment implicats i puguin veure’n els resultats.

Per mi, Càritas és l’organització més fiable, si vols ajudar és on segur que l’ajuda arriba on cal. Des que vam començar a col·laborar la relació ha estat meravellosa, ha anat cada any a més i crec que encara té recorregut. Jo mateixa, quan tingui una mica més de temps voldria poder col·laborar amb vosaltres.

Fes un donatiu

Periodista. Tècnica del departament de sensibilització.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons