Per primera vegada, es reconeix la tasca essencial de les entitats socials catalanes
Després d’anys d’intensa feina, la Llei del Tercer Sector Social ja és una realitat. La cambra catalana ha aprovat aquesta normativa que dona un marc legal estable a més de 3.000 entitats socials catalanes, que treballem per garantir drets, combatre la pobresa i les desigualtats i acompanyar més de 2 milions de persones en situació o risc d’exclusió social, fent una tasca de servei públic imprescindible.
La Llei és clau per reconèixer la tasca essencial de les entitats socials i reforçar-ne la sostenibilitat, la seguretat i el paper que tenim al costat de les persones en situació de més vulnerabilitat gràcies a 120.000 professionals i milers de persones voluntàries. A la Catalunya de 8 milions d’habitants, 1 de cada 4 persones rep, en algun moment, el suport d’una entitat social. Per això, el sector celebra aquest pas amb un missatge clar: Ja tenim Llei. Ara, avancem.
Amb aquest nou marc, les entitats guanyem reconeixement i estabilitat per assegurar drets i una atenció i acompanyament de més qualitat. També s’obre la porta a una participació més gran en les polítiques públiques per respondre millor a les necessitats reals de les persones i a tenir una relació més equilibrada amb les administracions públiques.
Per què la nostra feina és essencial?
Les entitats socials som una xarxa de suport molt arrelada al territori i la comunitat, formada per la societat civil organitzada.
Durant dècades hem contribuït a construir l’estat del benestar i continuem treballant perquè la societat sigui més inclusiva, més justa i amb més oportunitats per a tothom.
Hem demostrat capacitat de resposta en moments de crisi, com la pandèmia de la COVID-19, i també davant reptes socials complexos i persistents.
Som al costat de persones grans, infants i joves, persones amb discapacitat, problemes de salut mental o sense llar, així com persones amb dificultats per trobar feina o amb malalties o addiccions, entre d’altres. La nostra tasca no es limita només a cobrir necessitats immediates, també impulssem l’autonomia de les persones, l’empoderament i la defensa efectiva dels drets socials.
L’aprovació de la Llei marca una fita històrica, però aquest és només el primer pas i ara el repte és desplegar-la perquè es tradueixi en més estabilitat, més capacitat d’acció i una millor resposta a les necessitats de les persones.
