I tu? Quan ets voluntari? Quan ets voluntària?
Sóc voluntari quan, durant aquest temps de pandèmia, he pogut seguir vinculat a la meva entitat i m’he sentit part de l’equip de persones que, junts, hem estat al costat de la gent més vulnerable i que necessitava sentir-nos a prop.
Sóc voluntària quan, durant aquests mesos de pandèmia, he pogut assistir cada setmana al punt d’acollida i d’atenció de la parròquia per escoltar, rebre, acollir i acompanyar les persones que s’hi adreçaven buscant ajuda, comprensió i assessorament.
Sóc voluntari quan, durant aquest temps de pandèmia, m’he pogut comprometre de manera presencial en la distribució d’aliments, mantenint totes les mesures recomanades per protegir la salut de les persones.
Sóc voluntària quan, durant aquests mesos de pandèmia, m’he pogut i m’he sabut adaptar amb imaginació i creativitat per fer acompanyament telemàtic en el reforç escolar a la Lorena i al Víctor a través del WhatsApp i de les videotrucades.
Sóc voluntari quan, durant aquest temps de pandèmia, he pogut continuar acompanyant la Dolors, de 84 anys, resident en un centre per a persones grans. De vegades amb una trucada telefònica setmanal, de vegades amb una curta visita presencial darrere d’una mascareta.
Sóc voluntària quan, durant aquest temps de pandèmia, m’he hagut de quedar a casa perquè el projecte en el qual col·laborava ha hagut de tancar o perquè les meves circumstàncies personals podien posar en risc la meva salut o la dels altres. Però m’he continuat sentint part del projecte comú des de la distància.
Gràcies, voluntaris i voluntàries. Per la vostra fidelitat, la vostra constància, la vostra flexibilitat, el vostre compromís, el vostre esperit solidari i de servei. Gràcies per sentir-vos plenament lliures per posar els vostres dons al servei d’un món millor.