“Perquè és possible. Cap persona sense llar”. Aquest és el lema de la Campanya Sense Llar 2015 que es va presentar el dimecres 18 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona a les voluntàries i voluntaris que dediquen el seu temps, coneixements i solidaritat a les persones a les que Càritas acompanya i atén.
Teresa Bermúdez, responsable del Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona, va explicar en començar la presentació que aquesta campanya de sensibilització i denúncia es fa des de fa més de 20 anys i que des d’aleshores demana que es garanteixin les condicions per a la vida en dignitat de la persona i, sobretot, de les que viuen en l’exclusió més extrema, que són les persones en situació de sense llar i sense sostre.
Va explicar que aquest any ha estat el darrer d’una campanya que s’ha desenvolupat durant cinc anys, des del 2010 fins al 2015, i que tenia com a propòsit i lema: “Acabar amb el sensellarisme és possible”. I per assolir-ho s’havien d’aconseguir quatre objectius prioritaris: que ningú dormís al carrer, que ningú visqués en allotjaments d’emergència, que ningú residís en allotjaments temporals i que ningú abandonés una institució sense alternativa d’allotjament.
En fer una anàlisi de la situació actual, les dades que va exposar Tere Bermúdez van evidenciar que cap d’aquests objectius s’havia pogut assolir, malgrat els esforços realitzats, ja que durant els darrers anys s’ha produït un augment de la desigualtat, pobresa i exclusió. Entre les causes, va destacar la reducció de la taxa de cobertura de la protecció a l’atur del 80% al 60%, l’enduriment dels criteris d’accés a les rendes mínimes i la reducció dels nivells de despesa educativa en un 10%. I com a resultat d’aquestes polítiques, avui dia hi ha 5 milions de persones en situació d’exclusió severa, 11,1% de llars viuen una situació de pobresa extrema i un 7% de la població viu amuntegada. I en concretar la situació de les persones sense llar, les dades també van mostrar que encara queda molt camí per fer: a Espanya hi ha prop de 40.000 persones sense llar i a Catalunya, unes 37.000 persones tenen problemes d’allotjament, de les quals més d’11.500 no tenen llar.
Malgrat aquestes dades, a la presentació també hi va haver un espai per a l’esperança representat pel Joan i el Jan, dos homes que viuen en projectes de Càritas, i que van explicar la seva experiència personal per sensibilitzar sobre aquesta realitat.
Joan va explicar què el va ajudar a sortir de la situació de sense llar: “Quan vaig trobar algú en qui confiar, que em va escoltar, em va informar on podia anar i què havia de fer, va ser la primera passa per arribar fins on sóc ara”. D’aquesta manera va poder deixar enrere tots els dies que havia passat anant hores i hores d’un lloc a un altre per aconseguir els àpats del dia, perdent oportunitats per formar-se i recuperar la seva vida.
Jan es va adreçar als assistents per explicar-los com va poder reconstruir la seva vida: “Quan vaig tenir una mica d’estabilitat, vaig disposar d’un espai propi i personal on sentir-me com a casa meva. I va ser en aquest moment que vaig sentir que tenia un projecte de vida i un futur, perquè sabia què volia i on anava”.
La seva experiència compartida va ser una invitació perquè com a societat ens sentim interpel·lats per les persones sense llar, i siguem capaços de tenir una mirada diferent envers elles que ens ajudi a veure les situacions de desigualtat i injustícia que pateixen.
Abans del torn de preguntes que tancava l’acte, es va projectar un vídeo resum del Encuentro estatal de personas sin hogar, celebrat el 22 i 23 d’octubre, que va acollir persones que estan en projectes per a persones sense llar de Càritas d’arreu d’Espanya i a treballadors d’aquests projectes. Un vídeo gravat amb la il·lusió de totes les persones que creuen que, tot i les dificultats, acabar amb el sensellarisme és possible.
Amb aquest acte de presentació de la Campanya Sense Llar 2015, Càritas va compartir amb més de 120 voluntàries i voluntaris la tasca que està fent per conscienciar la societat que practicar la justícia envers les persones que no disposen d’un habitatge digne és una responsabilitat de tots i que, entre tots, podrem aconseguir que ningú dormi al carrer.
