Viure al carrer redueix l’esperança de vida 25 anys respecte a la resta de la població
Amb motiu del dia europeu de les persones sense llar que se celebra el 23 de novembre, les 39 entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) s’han concentrat, un any més, a la plaça de Sant Jaume. Amb el lema “Sense llar, però amb somnis”, al voltant de 200 persones en situació de sensellarisme han volgut reivindicar els seus drets. Per fer-ho, han dut a terme una acció teatral participativa, que ha consistit a mostrar aquells factors que perpetuen el cercle d’exclusió i pobresa de les persones: Les dificultats d’accés al padró, l’aporofòbia, una salut precària i la impossibilitat d’accedir a un habitatge, entre d’altres.
La representació ha posat de manifest l’impacte del sensellarisme en la salut física i mental de les persones. Viure al carrer o en condicions d’infrahabitatge agreuja els problemes de salut i les malalties, a l’hora que dificulta enormement l’accés als serveis mèdics. El descans esdevé precari, l’alimentació insuficient i es produeix una exposició constant a l’estrès, l’ansietat i la depressió. Tot això provoca que l’esperança de vida de les persones que viuen al carrer se situï al voltant dels 57 anys, 25 anys menys que la resta de la població. Una dada que evidencia com l’exclusió social no només vulnera drets, sinó que escurça la vida. “Viure a carrer o, en una habitació de relloguer pot comportar greus conseqüències per a la salut mental i emocional de les persones. La manca de privacitat, la inseguretat i les condicions de convivència poden generar estrès, ansietat i depressió”, han advertit des de la XAPSLL.
També s’han denunciat les traves burocràtiques que pateixen les persones en situació de carrer, i com la situació administrativa és un factor determinant a l’hora d’accedir als drets. El 70% de la població atesa per serveis d’atenció al sensellarisme és de nacionalitat estrangera i el seu pes ha augmentat progressivament en les últimes dècades. “Quan una persona es troba en situació administrativa irregular té més dificultats per trobar una feina, disposar d’ingressos estables i accedir a un habitatge digne.
A més, són molts els municipis catalans on es dificulta l’accés al padró a persones en situació de sensellarisme, i a causa d’això, no poden accedir a drets bàsics com la sanitat, l’educació, o una feina ben remunerada. “Si no garantim el dret al padró continuarem alimentant situacions d’extrema vulnerabilitat, que dificulten l’accés a una salut, educació, feina, i habitatge de qualitat. En definitiva, el dret a tenir una vida digna”.
Durant la lectura del manifest, les entitats han tornat a recordar que als carrers de la ciutat hi dormen 1581 persones (un 14% més amb relació a 2024, ja que a l’octubre del 2024 eren 1386 persones), i que al voltant de 330 ho fan en assentaments. Tot i que les entitats socials que conformen la XAPSLL, així com l’administració local, estan donant resposta amb acompanyament, serveis diürns, i equipaments habitacionals a 2860 persones a la ciutat de Barcelona, el fenomen del sensellarisme no deixa d’augmentar. “És evident que la solució no passa estrictament per l’augment de places, sinó per un abordatge integral i de país”, ha defensat la directora dels Serveis d’Atenció al Sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona.
