La darrera diagnosi de la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar) de Barcelona ens alertava de l’augment dels joves en situació de carrer a Barcelona, un 17,9% del total de la població sense llar a la ciutat.
Un factor per entendre aquest creixement té a veure amb els processos migratoris dels darrers tres anys, sobretot de joves menors d’edat provinents del Marroc.
Aquest fenomen, a banda de col·lapsar el sistema de protecció i els serveis socials, ha provocat que segons la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) un 40,7% del total de joves acollits a centres residencials de menors ja siguin majors de 18 anys, amb una pròrroga de l’estada per evitar que es trobin en una situació de carrer.
Els joves tutelats per l’administració són especialment vulnerables al sensellarisme. Les mesures de protecció de la DGAIA finalitzen quan els joves fan 18 anys, i les necessitats econòmiques, d’habitatge, educatives i psicològiques passen a dependre dels seus recursos individuals. En alguns casos, la protecció es pot estendre fins als 21 anys a través de l’ASJTET (Àrea de Suport a Joves Tutelats i ExTutelats), però en d’altres, les sol·licituds dels joves poden ser rebutjades, de manera que aquests poden esdevenir fàcilment persones sense llar.
Des del projecte de Joves Migrants de Càritas, acompanyem de manera integral a una vintena de joves distribuïts en 4 pisos a la ciutat de Barcelona. La necessitat de suport i d’autonomia està molt present en aquests joves, i en alguns casos es troben en l’origen de la trajectòria cap al sensellarisme. En general, els joves tenen vincles familiars i afectius poc estables. La necessitat de suport és superior a la de la resta de nois de la seva edat, i per aquest motiu han de ser estimulats i respectats des de la intervenció i les polítiques públiques.
Sense el suport de l’administració, les condicions de vida d’aquests joves difícilment milloraran. La llei d’estrangeria, la bombolla del lloguer o la precarietat laboral són només tres exemples de vulneracions de drets. Treballar pot esdevenir un desig inassolible en el cas dels joves extutelats. D’acord amb la Llei d’estrangeria, un jove extutelat amb permís de residència que vulgui tramitar el permís de treball haurà d’aconseguir un contracte d’un any de durada a jornada completa, una fita pràcticament impossible. Cal una oferta de feina per obtenir el permís de treball, però les empreses no contracten sense aquest permís. Un peix que es mossega la cua.
El nombre de persones i de joves sense llar no ha deixat de créixer, i evidencia les limitacions de la resposta assistencial. Cal seguir cercant estratègies preventives i polítiques coordinades per a canviar els obstacles legals que continuen abocant a la ciutadania a viure al carrer.
