Diferents personalitats en matèria d’habitatge han coincidit en què cal més implicació de l’administració per resoldre un problema que ja està afectant les classes mitjanes
“L’habitatge no es pot deixar en mans de l’oferta i la demanda”. Així és com ha definit el Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Joan Josep Omella, la situació d’emergència habitacional que es viu a la diòcesi de Barcelona. Durant la jornada “La llar és la clau” organitzada per Càritas Diocesana de Barcelona, l’Arquebisbe ha indicat que “no podrem parlar d’igualtat d’oportunitats real si hi ha nens que no compten amb un espai on fer els deures o famílies angoixades per no saber quan les faran fora de l’habitació on viuen”.
Judith Gifreu, directora de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya: "Hem d'explorar noves iniciatives i nous programes però això és molta feina i necessitem l'ajuda de les administracions i del tercer sector per assolir nous objectius." #LaLlarÉsLaClau pic.twitter.com/7qcdFI1G4e
— Càritas Barcelona (@caritasbcn) February 13, 2019
Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha posat en context als assistents de la jornada, apuntant que en l’ informe que dóna nom a la jornada s’adverteix que gairebé un milió de persones de la diòcesi de Barcelona (el 36% de la població) viuen dificultats relacionades amb l’exclusió residencial. “Una llar és més que un sostre i quatre parets”, ha conclòs Feu.
Teoria clara, pràctica no tant
Seguidament, el doctor en economia de la National University of Ireland i expert en dret a l’habitatge, Padraic Kenna, ha iniciat la seva intervenció preguntant-se quin és el significat del dret d’habitatge avui en dia. El professor de la National University of Ireland ha advertit que el dret a l’habitatge és constantment vulnerat per les grans immobiliàries, i que el paper de l’habitatge com a inversió supera la importància ètica i afectiva de la llar. Kenna ha indicat que són necessàries polítiques que garanteixin preus assequibles i unes mínimes condicions d’habitabilitat. D’altra banda, ha remarcat la importància de la ubicació geogràfica de l’habitatge, de tal manera que no només sigui important el lloc on es viu, sinó també de quins serveis i infraestructures es disposa.
Kenna ha denunciat que, malgrat que la totalitat dels Estats membres de la UE han acceptat complir amb els drets humans recollits a les Nacions Unides, el Consell d’Europa i la UE en matèria d’habitatge, a la pràctica aquestes obligacions no es compleixen, i que cada estat té una combinació única de lleis, procediments i polítiques sobre desnonaments i habitatge que dificulten tenir una política comuna.
Per concloure la seva intervenció, Kenna ha afirmat que el compliment de la democràcia i els drets humans han d’estar per damunt del consumisme, i la legislació sempre ha de prioritzar les persones més vulnerables.
Durant la pausa de la jornada, s’ha comptat amb l’actuació de l’actor de teatre i artista visual Pep Bou. Per mitjà d’una acció amb bombolles de sabó, Bou ha volgut donar visibilitat a l’augment dels preus del lloguer de l’habitatge, generant una gran bombolla de sabó al voltant d’una casa i omplint-la de fum. L’esclat final de la bombolla ha volgut representar la fragilitat dels fonaments per garantir el dret a l’habitatge.
Kenna: "Com podem contribuir al canvi? Estem en un problema del paradigma del consumidor, que ha portat un canvi social. No és ni de política ni de llei. És una qüestió de regulació del mercat. La democràcia i els drets humans són molt millors models de canvi que el consumisme" pic.twitter.com/mbSIjAkMXd
— Càritas Barcelona (@caritasbcn) February 13, 2019
Anar tots a l’una
Seguidament, s’ha dut a terme una taula rodona moderada per la periodista del Diari Ara, Natàlia Vila, que ha comptat amb la participació de Javier Burón, gerent d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Guillem Fernàndez, economista i doctor en polítiques públiques; Joan Batlle, director de programes socials de l’Agència de l’habitatge de Catalunya i Pablo Feu, advocat expert en dret urbanístic i d’habitatge.
Durant la taula rodona, Burón ha afirmat que la regulació de preus és constitucionalment factible segons l’article 33 de la Constitució Espanyola, i que malgrat que l’Ajuntament de Barcelona està construint més habitatge públic, és complicat ampliar-ne el parc, ja que Barcelona és una ciutat amb poc terreny urbanitzable. Per la seva part, Guillem Fernàndez ha afirmat que l’habitatge és un assumpte massa important per deixar-lo en mans del mercat, però també és massa importat per deixar-lo només en mans de l’estat. Fernàndez ha incidit en la idea que cal la implicació de la ciutadania i de les entitats social per afrontar la gestió de l’habitatge.
Seguidament, Joan Batlle ha admès que el pressupost en habitatge de la Generalitat de Catalunya és d’aproximadament 250 milions d’euros, i que per anar bé caldria destinar-hi més de 500 milions anuals. En aquest mateix sentit, Batlle ha dit que les lleis hi són, però falta voluntat política perquè s’apliquin i més finançament.
Finalment, l’advocat Pablo Feu s’ha lamentat que massa vegades la solució als problemes d’habitatge el donen entitats com Càritas, i que cal una major implicació de les administracions. D’altra banda, ha advertit que el fenomen dels treballadors pobres és cada cop més comú, i que els sous precaris faran cada cop més difícil accedir a un habitatge.
Per cloure la jornada, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha destacat que no només s’ha de promoure el dret a l’habitatge, sinó que cal implementar-lo amb mesures pràctiques com comptar amb un parc d’habitatge social que se situï en la mitjana europea, que és del 15%. El director de Càritas ha afirmat que la universalitat en l’accés a l’habitatge l’ha de garantir l’administració, i que el paper de les entitats ha de centrar-se a acompanyar i canviar la realitat de les persones que atenen diàriament.
Finalment, Busquets ha valorat molt positivament la jornada “La llar és la clau”, afirmant que ha estat un espai de diàleg on, més enllà de les diferències polítiques, s’ha pogut generar un debat on posar mesures concretes sobre la taula.
Si vols tenir un resum de totes les intervencions, llegeix el fil de Twitter de la jornada. I si encara no has llegit l’informe La llar és la clau, te’l pots descarregar gratuïtament.
