S’ha de superar la consideració de la persona com a simple client d’una empresa subministradora per avançar cap a la consideració de la persona com a titular d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible
Foto: Lluís Gené – AFP
Es considera que una llar es troba en situació de pobresa energètica quan aquesta no pot assumir el pagament dels subministraments de llum, aigua i gas per satisfer les necessitats domèstiques bàsiques o es veu obligat a destinar una part excessiva dels seus ingressos al pagament de les factures d’aquests subministraments.
L’Eurostat estableix que els principals indicadors per mesurar la pobresa energètica són el retard en el pagament de les factures de consum dels subministraments i la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada: a nivell de l’estat espanyol això suposa que 4,5 milions de persones estan actualment en risc de patir pobresa energètica. A Catalunya, segons l’enquesta de condicions de vida de l’Idescat, hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que es troben en situació de pobresa energètica.
El problema principal per a la detecció de situacions de pobresa energètica és que hi ha dificultats per identificar tant el nombre com les característiques de les persones afectades ja que és un tipus de pobresa molt invisibilitzada que es viu en silenci. Les qüestions de pobresa energètica es poden englobar en 3 grans grups:
- La impossibilitat de fer front al pagament de factures que és producte de la combinació de tres factors: el baix nivell de renda, la qualitat insuficient dels habitatges (aïllament tèrmic inadequat, mala climatització, humitats, habitatges amb problemes d’eficiència energètica…) i els elevats preus dels subministraments.
El passat 6 d’octubre de 2017 va entrar en vigor el Reial Decret que regula bo social, un descompte sobre la factura de la llum que es fixa en base al nivell de renda del consumidor, nivells de renda que són excessivament baixos. Això fa que un gran nombre d’usuaris no es puguin beneficiar del bo social però que tampoc podran fer front al pagament de les factures dels subministraments tant per la falta d’ingressos com pels elevats preus de l’energia. Des de Càritas Diocesana de Barcelona hem destinat 88.000 € en ajudes d’aquest tipus l’any 2016. - Talls de subministraments per impagament. Tal i com exposa el Síndic de Greuges, l’impagament de factures de subministraments bàsics s’ha d’entendre com un indici rellevant per considerar que la persona es troba afectada per una situació de pobresa energètica i, en aquest sentit, les empreses subministradores han de tenir un paper rellevant per evitar nous casos de pobresa energètica o la cronificació dels existents.
L’any 2015, resultat d’una ILP es va aprovar per unanimitat del Parlament de Catalunya la Llei 24/2015,de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que estableix com a principi de precaució un protocol obligat de comunicació per part de les empreses subministradores als serveis socials per evitar els talls de subministrament en els casos d’impagament per part de persones en situació d’exclusió residencial. De les dades aportades des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el 80% de les persones i unitats familiars afectades per pobresa energètica mai havien anat a Serveis Socials, fet que demostra la invisibilitat de la pobresa energètica i com aquesta es pateix en silenci.
Però tot i tenir una normativa autonòmica en vigor que prohibeix expressament els talls dels subministraments bàsics a persones i famílies que es troben en situació d’exclusió residencial, les companyies subministradores han incomplert de forma reiterada el principi de precaució procedint al tall del subministrament sense consultar prèviament als Serveis Socials. El cas més greu d’aquest incompliment va ser la mort d’una veïna de Reus de 80 anys com a conseqüència de l’incendi provocat per una espelma que utilitzava per il·luminar-se.
Si bé el principi de precaució és un instrument que garanteix l’accés als subministraments bàsics, no impedeix que les famílies i persones que es troben en situació especialment vulnerable, segueixin generant deute. Actualment, les companyies subministradores es neguen a negociar condonacions de deute tot i tractar-se de situacions d’extrema vulnerabilitat social. - Negativa per part de les companyies subministradores de donar d’alta els subministraments bàsics en aquelles situacions en què les persones i famílies en situació d’exclusió residencial s’han vist obligades a ocupar habitatges de grans tenidors com a conseqüència de la pèrdua del seu habitatge habitual i de la falta de solucions per part de les Administracions Públiques derivades de les insuficients polítiques d’habitatges. Les ocupacions no són desitjables en cap cas però son una realitat existent, creixent i a la qual s’ha de donar resposta.
En aquests casos, les empreses subministradores d’electricitat han denegat de forma reiterada l’alta del subministrament elèctric al·legant la falta de títol sobre l’habitatge de referència. Tot i això, no existeix cap norma legal ni reglamentària del Sector Elèctric que exigeixi l’aportació de cap títol de propietat o arrendament. És evident que és una qüestió de voluntat de les empreses elèctriques atès que l’alta d’accés a l’aigua potable s’està realitzant.
És nombrosa la legislació i tractats internacionals que reconeixen l’accés als subministraments bàsics com a drets fonamentals de tot ésser humà que han d’estar a l’abast no només dels qui els puguin pagar sinó de tota la ciutadania. S’ha de superar la consideració de la persona com a simple client d’una empresa subministradora per avançar cap a la consideració de la persona com a titular d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible.
La lluita contra la pobresa energètica ha de ser una nova prioritat social que ha de ser abordada des de tots els àmbits perquè no només afecta a l’accés a l’electricitat, el gas o l’aigua de la població, sinó que afecta també les seves condicions de salut (malalties, alimentació inadequada), de consum i d’habitatge afectant molt especialment als menors d’edat (qüestions educatives per la dificultat de desenvolupar tasques escolars) i a les persones d’edat avançada.
És, per tot l’esmentat, que exigim a les companyies subministradores l’aplicació de l’establert a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE): “El dret a la seguretat vital, que suposa el dret de tot ésser humà i tota comunitat, per a la seva supervivència, a disposar d’aigua potable i sanejament, d’energia i d’una alimentació bàsica adequada, i a no patir situacions de fam. Tota persona té dret a un subministrament elèctric continu i suficient i a l’accés gratuït a aigua potable per satisfer les seves necessitats vitals bàsiques”.
