Observatori de la Realitat / Opinió / 25/07/2021

Enquesta de Condicions de Vida a Catalunya: Augment de la pobresa severa que encara no recull l’impacte de la COVID-19

Publicat per: Míriam Feu

L’enquesta de Condicions de Vida 2020 mostra una evolució preocupant dels nivells de pobresa a Catalunya.

Curs de conductor de carretó elevador (Toro) a Vila-seca. Càritas Tarragona. @Pepe Navarro

Preocupa per dos motius: d’una banda, perquè les dades que fan referència al nivell d’ingressos són de 2019 i no recullen l’impacte de la COVID-19. Tot i això mostren un augment elevat de les taxes de pobresa relativa i severa. De l’altra, perquè la part de l’enquesta que recull l’impacte de la COVID-19 ens pronostica uns efectes econòmics i socials molt negatius per a les capes de població que ja es trobaven en una situació de precarietat.

 Per tant, les dues conclusions principals s’emmarcarien sota aquests titulars:

  1. Es produeix un empitjorament de les condicions de vida de la població en situació de pobresa previ a la pandèmia, i en especial, de la població en situació de pobresa severa.
  2. L’impacte de la pandèmia ha estat intens per a la població en situació de pobresa.

Pel que fa al primer punt, l’empitjorament en les condicions de vida no es produeix per tota la població, sinó per a alguns col·lectius o subgrups. Si mirem la taxa de pobresa relativa, augmenta fins al 21,7% de la població, amb 1,6 milions de persones, la xifra més elevada dels set darrers anys:

La taxa de pobresa es duplica quan hi ha fills menors (passa del 14,2% en les llars sense fills fins al 28,9% en les llars amb fills). El cas més extrem és el de les llars monoparentals, amb una taxa de pobresa que s’enfila fins al 42,2% (129.700 llars en aquesta situació).

Per tant, l’augment de les taxes de pobresa, i en especial, de la pobresa severa mostren com hi ha una part de la població que abans de la COVID-19 ja es trobava en una situació de gran vulnerabilitat, un diagnòstic del qual ens alertava l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2019, de la Fundació FOESSA.

Si ens fixem en la part de l’enquesta que recull l’impacte de la COVID-19, ens trobem també un empitjorament de la situació. La privació material severa (persones que, per exemple, no es poden permetre anar de vacances una setmana a l’any, no poden menjar carn, pollastre o peix a l’almenys cada dos dies, no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o no disposen d’un telèfon, entre d’altres) augmenta fins al 6,2% de la població, (466.500 persones). D’altra banda, l’indicador de baixa intensitat laboral (persones que treballen menys d’un 20% del temps que podrien dedicar a la feina) augmenta fins a situar-se en el 9,8% de la població (555.500 persones). Totes dues, xifres ja corresponen a una situació de pandèmia i ens indiquen que l’impacte de la COVID-19 en la població en situació de més vulnerabilitat ha estat molt intens.

En resum, l’enquesta de condicions de vida ens mostra un empitjorament dels nivells de pobresa a Catalunya abans de l’esclat de la crisi de la COVID-19, així com un impacte de la pandèmia molt intens en la població en situació de més vulnerabilitat. Caldrà esperar a la publicació del proper informe FOESSA per disposar d’un detall d’aquest impacte en totes les seves dimensions.

Pots consultar l’informe sencer en aquest enllaç.

Fes un donatiu

Economista. Responsable del departament d'Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons