Les experiències innovadores de reaprofitament d’aliments han triomfat a Europa i aconsegueixen aturar, reduir i conscienciar sobre el malbaratament alimentari
Cada any es llencen 262.000 tones de menjar a Catalunya. Per contra, existeix una fam silenciada: persones que no poden accedir a certs aliments perquè no disposen de recursos econòmics per fer-ho. Però què passaria si tot el menjar que es llança es reaprofités? La jornada DeBonProfit, que va tenir lloc aquest dimecres a la Universitat Pompeu Fabra, va demostrar el gran potencial que hi ha darrere del reaprofitament alimentari.
Adam Smith o el ‘paga allò que vulguis’
“Jo no dono de menjar els pobres. Alimento tothom qui vulgui menjar”. Aquesta frase resumeix el projecte de l’Adam Smith, the Real Junk Food Project (el projecte del menjar escombraria). L’Adam és xef i està molt sensibilitzat amb el malbaratament d’aliments. Tant que va deixar la seva feina a un restaurant australià per revolucionar la seva ciutat d’origen, Leeds, en l’àmbit alimentari.
I ho va fer obrint un cafè “paga allò que vulguis”. Es tracta d’un petit establiment que intercepta menjar rebutjat i que el recicla per fer plats per als seus comensals. El cafè està obert a tothom qui ho vulgui: els seus clients poden pagar el compte amb diners, amb habilitats o amb temps. És així com van canviar el sistema elèctric, o el mobiliari del local. La idea d’estar obert a tothom evita l’estigmatització. El cafè va triomfar tant a Leeds que ara ja ha obert 63 establiments idèntics per tot el Regne Unit.
L’Adam Smith ha aconseguit alimentar 38.954 persones des de desembre de 2013. I és que, a banda dels 63 cafès, també ha obert 7 supermercats que ofereixen gratuïtament tot tipus de productes reciclats.
Wefood envers la dictadura de l’estètica
Imagina’t dos pots de ketchup: un d’ells té l’etiqueta trencada i l’altre està perfecte. Quin compraries? Aquesta mateixa enquesta la van fer els membres de Wefood a Dinamarca. Tothom contestava, sense cap dubte, que agafarien el pot més maco. Però després venia una altra pregunta: i si el que té l’etiqueta trencada es vengués per 0,50€ i l’altre per 2€, quin compraries? Llavors, la resposta canviava.
Aquest és el punt de partida del supermercat Wefood, que ven productes “lletjos” que acabarien a les escombraries. I es venen amb un descompte d’entre el 50 i el 70% del preu. És, així, com han evitat que es llancin, cada any, 700.000 tones de menjar produït a Dinamarca.
LeO, suport sostenible per a les famílies
Càritas Viena va posar en marxa, l’any 2009, un supermercat anomenat LeO. Els seus clients paguen 3,60€ i, a canvi, reben fins a 14 kg de menjar valorats en 25-30€. Compten amb 16 establiments de distribució, tots ells localitzats a les parròquies, que s’obren un cop per setmana. Dos treballadors socials de l’entitat estan presents aquests dies per oferir consell social gratuït.
El menjar que es ven prové de més de 150 empreses o persones privades i, per tant, és menjar reaprofitat. L’objectiu de LeO, segons va afirmar la seva directora Eva Schwaiger, és que les persones accedeixin a necessitats bàsiques i, alhora, trobin un espai on són benvinguts i on puguin demanar ajuda.
I a partir d’aquí, què?
L’explicació d’aquests projectes d’innovació van servir per evidenciar el gran potencial que té Catalunya davant el malbaratament alimentari. Els organitzadors de la jornada van resumir totes aquestes propostes en un futur projecte (pendent encara de la viabilitat econòmica): un supermercat en què es venen productes alimentaris aprofitats de tot tipus, al que hi té accés tothom, que proposa uns preus reduïts i en què treballen persones amb dificultats per accedir al mercat de treball. La proposta està pendent encara de valoració econòmica però ja aconseguit unir esforços de 6 entitats socials (Càritas, Rezero, Fundació Formació i Treball, Nutrició Sense Fronteres, Daleph i Banc Recursos) per pensar un canvi de model alimentari.
Descarrega’t tot el material de les jornades
