“L’experiència de creuar fronteres està plena d’extorsions contínues, d’assalts, segrestos, etc.”. D’aquesta manera, el responsable de Programes de Cooperació a la Fundació Entreculturas, Javier Urrecha, encetava la xerrada organitzada el 6 de juliol en el marc de l’exposició Som migrants (fins al 30 d’agost al CaixaForum Barcelona). Urrecha ha posat l’èmfasi en el drama que viuen les persones que viuen a Mèxic i que volen emigrar als EUA i, en aquest sentit, ha recordat: “només un 15% del milió de persones mexicanes i de les 300.000 centreamericanes que intenten creuar cada any aquesta frontera ho aconsegueix”.
Urrecha ha subratllat que, en aquest tram del viatge migratori, és important posar en valor “l’esperança de l’hospitalitat i de les persones que s’organitzen”. I ha conclòs la seva intervenció afirmant que “hem de treballar en les causes de la migració perquè la gent no hagi de fugir”.
Per la seva banda, Cristina Manzanedo, responsable d’Incidència del Servei Jesuïta a Migrants, ha recordat que “hi ha 60 milions de persones refugiades i desplaçades. Fa 10 anys aquestes eren 37 milions. Només 1 de cada 10 arriba a Europa”. Quant a les persones immigrants que creuen la frontera Sud (a Melilla) ha afirmat: “Només van arribar-hi 7.500 persones l’any passat, més de 3.000 procedien de Síria (a Itàlia més de 100.000)”.
En aquest sentit, Manzanedo, ha volgut subratllar que “vivim en un món globalitzat per algunes coses i en un món amb tanques per a moltes persones”.
Les fronteres invisibles
Imma Mata, responsable de Migració de Càritas Diocesana de Barcelona, ha parlat de les fronteres invisibles, que les pateixen “els i les migrants, independentment de la situació legal” i ha explicat que aquestes “fan referència al rebuig que pateixen moltes d’aquestes persones”. En aquest sentit, Mata ha posat l’exemple d’una dona catalana casada amb un home africà que va ser testimoni de com els prejudicis i els estereotips són obstacles perquè les persones puguin conviure amb normalitat: “Aquesta noia m’explicava com passejant per Barcelona amb el seu marit una senyora que anava per davant d’ells va reaccionar agafant-se la bossa de mà amb força en va veure el seu company, negre”. La responsable de Migració de Càritas també ha volgut posar l’èmfasi en el fet que “una persona se sent integrada al país en funció de com es va integrar els seus avis. Això és fonamental per la nostra convivència, per a la cohesió social”.
A la xerrada al CaixaForum en el marc de l’exposició Som migrants també hi ha participat Ousman Sall, que porta deu mesos a l’Estat espanyol, on va arribar després de creuar amb una barca inflable i remant. Sall ha colpit les persones assistents a la xerrada amb la contundència del relat del seu viatge per mar a Europa: “Emigrar s’assembla a la mort, deixes la teva vida darrera teu i no saps res més del passat. És una prova molt dura”.
Ousman va accedir a l’Estat espanyol via Tarifa, però la Frontera Sud també té una altra cara, la de la tanca que separa el continent africà amb Europa (coneguda com el Mur de la mort), a Melilla. Aquesta té sis metres d’alçada i està revestida per fulles afilades.
Actualment, al món són més de 40.000 les persones que, des de l’any 2.000, han perdut la vida buscant oportunitats de futur millors en països del Nord. Aquesta xifra és de 3.000 (des del gener de 2014 fins al setembre) en el cas de les que van intentar arribar a Europa des del Mediterrani, la via més perillosa. La fam, la manca d’oportunitats i els greus conflictes que pateixen en els seus països d’origen les impulsen a fugir.
