Institucional / 26/02/2020

L’inici dels estudis de Càritas

Publicat per: Joan Montblanc

A finals dels cinquanta, un dels canvis més substancials que es produeixen a Càritas fou la creació de les Seccions Socials a les Càritas diocesanes, amb l’objectiu de promoure “el trànsit del purament benèfic al pròpiament social” i que marcarien l’acció social a partir de la dècada següent

El director de la primera secció social estatal i un dels impulsors de la secció de Barcelona, Rogel·li Duocastella, era doctor en Ciències Socials i Econòmiques per l’Institut Catòlic de París i una de les figures principals en introduir aquest replantejament del sentit de la caritat. A Barcelona, el seu paper promotor de la Setmana del Suburbi el febrer de 1957 va ser cabdal. L’informe de la Setmana del Suburbi va ser pioner en  visibilitzar i xifrar estadísticament la magnitud del problema del barraquisme i els habitatges deficients a les zones suburbials “habitadas por 177.000 personas, de las que 66.000 viven en 12.494 barracas y semibarracas, 46.298 en bloques aislados de viviendas, en 6.477 pisos, y el resto, unas 63.000 personas, en zonas más o menos urbanizadas”.

L’elaboració d’aquests estudis responia a la necessitat d’una planificació de l’acció social per conèixer prèviament la realitat sobre la qual es volia actuar, i per això es necessitaven diagnosis elaborades per especialistes i basades en enquestes sobre el terreny. L’altra gran innovació va ser la professionalització de les persones que intervenien en l’acció social, on destaca el paper protagonista de les “assistents socials”.

La Secció d’Estudis de CDB

Als anys 60, la Secció d’Estudis de Barcelona va publicar informes sociològics i geogràfics que feien una radiografia mai vista sobre la situació social i econòmica de Barcelona i la seva àrea d’influència. L’any 1965 es publica la Visió Sociogràfica de Barcelona, que fou el primer estudi d’aquesta tipologia a Barcelona. L’estudi de 450 pàgines analitzava la situació socioeconòmica de la ciutat i l’àrea metropolitana, i constava d’un cens de població gitana per assessorar i ajudar a la tasca que duia a terme el Secretariat Gitano.

L’any següent, Càritas va col·laborar en l’edició del llibre Recursos de la Comunidad. Guia Asistencial de Barcelona, que tenia l’objectiu de respondre les necessitats dels treballadors socials, mossens, visitadors, advocats i metges que havien d’orientar a les persones ateses cap als projectes més adients per cobrir les seves necessitats. La guia estava composta d’un índex per nomenclàtor de carrers i classificació assistencial en diverses ordenacions, 755 fitxes descriptives de cada institució i uns apèndixs amb informació d’institucions educatives, sanitàries, habitatge, etc. amb plànols d’ubicació.

Com a testimoni de la feina d’aquesta secció d’estudis ens han quedat més d’un centenar d’informes que precedien qualsevol actuació de les treballadores socials, i van ser bàsics en la gestació de la majoria dels actuals programes.

Fes un donatiu

Tècnic de l'arxiu històric de Càritas Barcelona.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons