Josep Pascual, metge jubilat i voluntari, explica els principis ètics que ha d’haver en la cura i acompanyament de gent gran
L’ètica és una disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i les seves relacions amb la moral i el comportament humà. És un conjunt de costums i normes que dirigeixen o valoren el comportament humà en una comunitat. En el cas que ens ocupa regula el comportament de les persones que tenen cura a altres persones.
Tenir cura d’una persona en situació de dependència no és tasca fàcil. És un deure d’humanitat i una expressió de responsabilitat, però alhora una font d’aprenentatge i de creixement en molts sentits. Exigeix condicions i habilitats tècniques que es poden aprendre, però també i de manera especial, una actitud de respecte cap als drets de l’altre i el desenvolupament de determinades virtuts. (Mª Dolç Fontanals. Comitè d’Ètica SARquavitae)
Quatre principis ètics bàsics per acompanyar…
- La Dignitat: “Dret de la persona de ser respectat i valorat com a ésser individual i social, amb les seves característiques i condicions particulars, pel sol fet de ser persona”. És ineludible i constitutiu.
- La Integritat: “És l’equilibri i l’harmonia entre les diverses dimensions de l’existència humana que conformen un ésser únic”. Concepció unitària de la persona.
- L’Autonomia: “Capacitat de l’ésser humà de regular-se per si mateix i projectar la pròpia existència, i governar-se a partir dels propis criteris i principis”.
- La Vulnerabilitat: És la fragilitat. Tot ésser humà és vulnerable, però especialment en situacions com “la malaltia, la vellesa, el sofriment i la mort”.
… i 14 virtuts personals imprescindibles
L’atenció integral és condició imprescindible per assolir unes cures excel·lents i es basa en quatre dimensions:
- Dimensió corporal: Vivim encarnats en un cos, de manera que la dimensió somàtica (física) és fonamental en l’acció de tenir cura.
- Dimensió psicològica: La vida psíquica no es desenvolupa paral·lelament a la vida corporal, sinó en íntima relació amb ella.
- Dimensió social: L’ésser humà és un ésser relacional, un nus de vincles i es construeix en un entorn social, cultural i polític.
- Dimensió espiritual: L’ésser humà està obert a la pregunta pel sentit de la vida i necessita respostes des de la filosofia i la tradició.
Vist tot això, el voluntari/cuidador, ha de tenir en compte tot el que s’ha exposat anteriorment, però a més ha de tenir una característiques especials i humanes que anomenarem virtuts i que, sense elles, difícilment podrà exercir el seu treball de forma èticament correcta. Són 14 virtuts irrenunciables que han de caracteritzar al voluntari/cuidador: el respecte, l’amabilitat, l’alegria, la paciència, la comprensió, la responsabilitat, l’escolta, la confiança, l’empatia, la veracitat, la confidencialitat, la tolerància, la prudència i la humilitat.
Si el voluntari/cuidador es defineix dins d’aquestes virtuts en la seva totalitat, amb tota seguretat que estarà exercint de forma ètica seu treball.
