Formació i inserció laboral / 03/05/2019

Sense pals a la roda

Publicat per: Stephen Burgen

Els riders, joves que realitzen lliuraments a domicili amb bici o moto, s’han organitzat per acabar amb la precarietat que afecta el sector

riders-entrega-a-domicilio-lionel-martinez-flickr
Foto: Lionel Martínez /Flickr

El mercat laboral espanyol és cada dia més precari. Des de les reformes laborals del PP el 2012, més del 90% dels llocs de treball creats han estat contractes a temps parcial o a curt termini. Fins i tot les ocupacions tradicionalment mal pagats, com les cambreres de pis, estan sent subcontractats. Els drets i condicions de les persones treballadores s’estan deteriorant, mentre que els ocupadors es renten les mans de qualsevol responsabilitat per les persones que treballen per a ells.

Gran part d’això roman ocult a la vista, però potser la cara més visible de la precarietat són els riders, els homes i dones joves en bicicletes i motocicletes que realitzen lliuraments a domicili. La majoria treballa per a les dues companyies més grans, però el salari és molt baix, sovint per sota del salari mínim, i les condicions són tan pobres que un grup de riders de Barcelona ha establert una cooperativa, Mensakas, amb l’objectiu de guanyar un salari digne i prestar un servei socialment responsable.

Ser autònom, flexible i no tenir assegurança

“Les empreses exigeixen donar-te d’alta d’autònom, però et converteixes en un fals autònom“, diu la Núria, una sòcia de la cooperativa. “Al final realment l’horari no és flexible perquè funciona segons un algoritme. Aquest algoritme té la quantitat de comandes que rebutges i la valoració dels clients. L’algoritme és la principal mostra que ets fals autònom perquè el volum baixa segons les comandes que rebutges. Quan surten els horaris, tens menys repartiments que els que tenies anteriorment. També has de treballar els caps de setmana i si no els treballes també et perjudica l’algoritme. ”

“L’altra factor és l’assignació d’hores perquè tu no pots connectar-te quan vulguis,” diu el seu company Oriol. “L’empresa, dins la teva disponibilitat, t’assigna les comandes. Està al seu judici. Les empreses de lliuraments a domicili tenen una mètrica de tots els seus riders -de si et presentes o cancel·les-, i segons aquesta mètrica, el rider té un rànquing i les hores s’assignen d’acord a aquest rànquing. ”

L’Oriol emfatitza que, encara que l’empresa no accepta cap responsabilitat per als riders, “quan vas al restaurant has de dir de quina empresa de lliurament a domicili véns i quan ho lliures al client li tornes a comentar. Llavors aquesta empresa cobra del restaurant i del client final però es queda amb una part important del fruit del treball dels riders. Però, en canvi, no es responsabilitza en el cas que tinguis un accident de trànsit o si mors.”

A més, els riders han de pagar la quota d’autònoms. “Com més alta és la quota d’autònoms, més hores has de fer” explica la Núria. “Cada sis mesos puja la quota d’autònoms. Has de treballar moltíssimes hores per compensar aquesta quota d’autònoms, i si no, segueixes treballant per pagar impostos. A més has de pagar si se’t fa malbé la bici, pagues les dades del mòbil, no tens dret a vacances, no tens atur. Ells no assumeixen cap despesa.”

Una solució per lluitar contra la precarietat

Abans de formar la cooperativa van intentar asseverar els seus drets laborals. “Constituïm una secció sindical, ho comuniquem a les empreses de lliurament a domicili i ells van respondre que no reconeixien la secció sindical perquè no érem treballadors,” diu l’Oriol.

Va ser llavors quan van presentar la plataforma Riders por Derechos que va esdevenir un espai de trobada entre tots els repartidors. Mitjançant la plataforma s’han canalitzat alguns conflictes i lluites i van plantejar fer una cooperativa per plantar cara a la precarietat.

mensakas-riders-cooperativa

Amb la proposta de Mensakas pretenen descartar aquesta precarietat en el sector. “La idea és tenir llocs de treballs dignes, de tenir nòmina pel règim general i tot el que això implica. Ara plantegem una jornada mínima de 20 hores setmanals i la cooperativa és una empresa que paga la seguretat social dels socis”, explica l’Oriol, que afegeix: “Mensakas no va només de drets laborals sinó d’una economia social i responsable. Volem ser una alternativa a nivell de drets laborals i socials.”

Fes un donatiu

Ha treballat 16 anys com a periodista a Barcelona, primer de corresponsal a Espanya de 'The Times' i ara com a col·laborador de 'The Guardian'. També treballa de voluntari per a Càritas Barcelona i Esperança, un grup que subministra menjar a les persones sense sostre.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons