Formació i inserció laboral / 26/01/2018

La qualitat humana de la nostra societat

Publicat per: Míriam Feu

En paraules del sociòleg Zygmunt Bauman, la qualitat humana d’una societat s’hauria de mesurar pel nivell de vida dels seus membres més vulnerables. Què podem dir sobre aquests col·lectius en l’actualitat?

Podem dir que encara hi ha més de 1,6 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, és a dir, el 22,5% de la població. Tot i que aquesta xifra s’havia acostat als 2 milions en els anys més durs de crisi, el tenir una cinquena part de la població en situació de vulnerabilitat és inacceptable.

I més en el cas d’alguns col·lectius com les llars amb fills dependents en risc de pobresa o exclusió social, que representen el 30,7%. De fet, l’estudi de la Fundació Foessa de l’any passat ja alertava que la pobresa s’hereta: vuit de cada deu nens pobres avui ho seran en el futur.

Panorama estatal

Espanya va destinar només un 1,3% del PIB a la protecció de les famílies més vulnerables, percentatge que el situa pràcticament a la cua dels països europeus que li dediquen prop del 3% (França, Suècia i Regne Unit) o fins i tot més (Dinamarca , Noruega i Alemanya). En canvi, Espanya encapçala en abandonament prematur dels estudis, amb el 19% dels joves d’entre 18 i 24 anys.

La precarietat laboral és un fenomen cada vegada més present en totes les capes de la societat, encara que afecta en funció de les xarxes familiars i socials. Encara hi ha una taxa d’atur del 12,5%, amb 476.000 persones que busquen feina i no en troben. I 382.000 persones amb ocupació, però per sota del llindar de la pobresa.

treball-precari-pobresa-joventut-precaris

La suposada “recuperació” de l’ocupació del 2017 s’ha donat en detriment de la seva qualitat: amb contractes de durada molt breu, amb jornades molt reduïdes i, per tant, amb sous molt baixos.

Major exclusió social

L’exclusió es dóna també per unes prestacions socials insuficients en cobertura. Per exemple, només un 27% de les persones en atur reben una prestació per desocupació, i en quantitat, i amb requisits d’accés difícils de complir. En general, s’observa la manca de polítiques socials i de prestacions que asseguren els mínims vitals a persones que necessiten una atenció especial. Un pas endavant ha estat l’aprovació de la renda garantida de ciutadania.

L’accés a un habitatge digne és una gran dificultat més que un dret, amb mig milió de llars en risc de pobresa energètica o amb problemes per pagar les despeses de l’habitatge. Avui, més de tres mil persones es troben en exclusió extrema a Barcelona, ​​dormen al carrer o en centres residencials i pisos d’entitats socials o en assentaments informals.

Sense habitatge, sense llar

La manca d’habitatges de lloguer social i els preus elevats dels lloguers i, fins i tot, de les habitacions de relloguer, impedeix que l’habitatge sigui una llar, un espai de construcció de la identitat com a persones i com a famílies.

Dret a una infància amb igualtat d’oportunitats, dret a un treball decent, dret a uns ingressos que garanteixin el mínim vital i dret a un habitatge digne són algunes mesures de la nostra qualitat humana com a societat.

Fes un donatiu

Economista. Responsable del departament d'Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons