Formació i inserció laboral / 05/03/2018

Las Kellys: un treball de 3€ l’hora

Publicat per: Stephen Burgen

El periodista i voluntari de Càritas, Stephen Burgen, es troba amb Las Kellys a Barcelona, un grup de cambreres de pis ja en el quart any de la lluita contra la precarietat i l’explotació

kellys-barcelona-cambreres-de-pis-càritas

El treball d’una cambrera de pis és invisible. Un surt de l’hotel al matí i a la tornada, tot està en ordre: el llit fet, l’habitació neta com per art de màgia … Però no és màgia, és treball, un treball fet per dones, moltes d’elles immigrants, que estan entre els treballadors més explotats a Espanya.

Las Kellys (un joc de paraules de “las que limpian”) són una xarxa de grups de cambreres de pis que s’han organitzat per lluitar contra l’externalització, la precarització de la seva feina i les condicions laborals de gairebé esclavitud que prevalen en els hotels a Espanya. I gràcies a Las Kellys, amb les seves emblemàtiques samarretes verdes, ja no són invisibles.

D’on sorgeixen?

Expliquen a la seva pàgina web: “Ens vam començar a ajuntar mitjançant les xarxes socials al 2014. Les primeres cambreres de pis van anar connectant amb altres companyes de diferents llocs, que van donar testimoni de la seva situació laboral. Llavors, diverses de nosaltres vam voler fer un pas més enllà i vam començar a quedar per donar-nos suport. Al llarg de 2015 vam passar de desfogar-nos per internet a l’autoorganització: formem un seguit de grups territorials en determinades destinacions turístiques d’Espanya (Barcelona, ​​Mallorca, Benidorm, Lanzarote, Cadis,…).

Vam veure que, en unir-nos per sobre de preferències polítiques personals, el debat sobre la nostra situació laboral es feia molt més públic. De manera que, en els inicis de 2016, per tal de fer oficial la nostra existència, vam optar per constituir-nos com Associació Las Kellys. ”

Condicions laborals de las Kellys

Abans de la reforma laboral de 2012, la gran majoria de cambreres de pis estaven contractades directament pels hotels sota un conveni pel qual cobraven 1.200 € al mes. Després de la reforma, les cadenes d’hotels van començar a externalitzar el treball a agències de neteja. Els contractes són a curt termini i generalment inclouen una clàusula estipulant el nombre d’habitacions que fer, amb una mitjana de 25-30 habitacions, durant un torn.

No obstant això, no és possible fer, o fer bé, tantes habitacions en les hores pagades i si les cambreres no compleixen la seva quota, les acomiaden. En conseqüència, han de treballar hores extres per complir la quota, reduint el salari en termes reals fins als 3-4 € l’hora.

Al 2017, Las Kellys van intentar negociar un nou conveni amb els sindicats i la patronal. “No ens convencia el nou conveni que CCOO i la patronal ens volien fer signar perquè no recollia absolutament res del que nosaltres estem demanant en el tema de l’externalització,” diu una de las Kellys a Barcelona. “L’estiu passat vam trucar a les portes de CCOO, d’UGT, de la patronal i de tots els partits polítics, perquè per a nosaltres el tema transcendeix les esquerres i les dretes. No vam tenir sort i totes les parts ens van dir que no, que no ens donarien suport. El 2 de novembre a les 11 de la nit la patronal i els sindicats van signar el conveni, d’amagat i sense dir-nos res a nosaltres. Ja estava tot arreglat, des d’abans de les negociacions. Les negociacions eren pur teatre. ”

8 de març, una oportunitat reivindicativa

“No és només el tema del salari, encara que això és molt important,” diu una altra cambrera de pis. “Però a part d’això, no hauríem d’estar fora de l’hotel, sinó que hauríem de ser part de la plantilla de l’hotel, que és el que hem estat sempre. Però ara, amb aquest boom que ha viscut l’hostaleria, i amb els molts milions que hi ha en aquest negoci, les cambreres de pis estem en condicions infernals. Cada dia que passa és pitjor.

“No tenim representació i sense ella, no podem negociar les nostres condicions de treball dins de l’hotel. Estem en condicions de semi-esclavitud i no podem reivindicar els nostres drets; si els reivindiquem, anem al carrer. Estan vulnerant els nostres drets fonamentals i nosaltres estem reivindicant els nostres drets, però no tenim protecció jurídica. ”

“A nivell social, som persones reconegudes i estem aconseguint molta visibilitat, fet que anteriorment no es donava,” explica una altra Kelly al seu local a Barcelona. “En la campanya del 8 de març estarem venent samarretes amb el missatge “No us allotgeu en hotels que externalitzen”. També hem enviat samarretes a diversos cantants a veure si aconseguim que se les posin o fins i tot que cantin una cançó. Tant de bo!”.

Fes un donatiu

Ha treballat 16 anys com a periodista a Barcelona, primer de corresponsal a Espanya de 'The Times' i ara com a col·laborador de 'The Guardian'. També treballa de voluntari per a Càritas Barcelona i Esperança, un grup que subministra menjar a les persones sense sostre.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons