“La dona sense xarxa, amb fills i amb pocs recursos és la que més pateix situacions de pobresa crònica, és a dir, que ha hagut de demanar ajuda durant 4 anys o més”. Amb aquestes declaracions, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, il·lustrava la situació de les famílies monoparentals que recorren a l’entitat perquè s’han vist abocades a la pobresa. I ho feia en el marc de la presentació de l’informe“Crisi, gènere i pobresa”, presentat recentment per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).
D’altra banda, el director de Càritas Diocesana de Barcelona ha subratllat que “les dones segueixen sent el rostre més visible de la crisi” i ha explicat que el nombre de les que tenen fills i filles al seu càrrec i que els pugen sense cap altre suport ha augmentat en els últims sis anys, “passant de 1.200 el 2009 a 2.060 el 2014”.
Busquets també ha posat sobre la taula una altra dada demolidora: “De les 8.200 persones que participen en els projectes d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Barcelona, un 42% són dones”. Aquestes estadístiques vénen a il·lustrar la precarietat laboral que pateixen les dones, situació que posa en evidència la discriminació per gènere en aquest àmbit. En aquest sentit, l’informe posa de manifest que al mercat laboral s’ha incrementat la bretxa salarial –d’un 18,5% el 2009 a un 19,8% el 2011, tendència inversa a la del conjunt de la Unió Europea. També constata que la precarització, si bé és generalitzada, castiga especialment les dones: en un 23,8% tenen jornades parcials, davant el 7,9% dels homes.
