Durant el 2022 s’han atès 48 persones, de les quals 21 dones i 27 infants.
El projecte Marialar ofereix habitacle a dones i infants que han patit violència per iniciar el procés de recuperació consistent en la cerca de xarxes socials i laborals on poder-se recolzar. Marialar ofereix dues possibilitats d’allotjament situades en el mateix edifici en funció de la durada de l’estança i de la naturalesa d’aquesta. “El fet de tenir fills a càrrec teu fa més dur el procés. Encara més si no tens una xarxa de suport, com ha estat el meu cas”, explica una de les residents, que ha conviscut en les dues cases. D’aquí que en destaqui també la importància d’un espai agradable amb un tracte humà, que, assegura, ha trobat a Marialar, des d’una perspectiva de caràcter familiar, i no només cap a les dones, sinó també envers els infants.
Per acollides d’urgència la casa Montseny permet arrancar el procés de recuperació a les famílies que han estat sotmeses a situacions de violència i necessiten una actuació immediata. Aquesta residència sol ser curta, però, si és necessari es pot allargar fins a un període de tres mesos. En canvi, si el que es requereix és una residència de llarg recorregut, a la casa Gavines hi ha cabuda per 12 dones amb els respectius infants (que té una capacitat de fins a 36 persones), en forma d’unitats de convivència. En aquest cas les famílies hi poden residir fins a un any i mig. Aquesta darrera té una essència comunitària on les residents s’organitzen de forma autònoma i, si es requereix, pot ser la continuïtat de la casa Montseny, que permeti certa estabilitat durant aquest procés de millora.
La major part de les dones acollides arriben al projecte derivades del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida), la unitat de l’Ajuntament de Barcelona que atén a víctimes de violència masclista, tot i que, ocasionalment, algunes no s’adhereixen a Marialar per haver estat víctimes de violència masclista, sinó per la seva situació de vulnerabilitat social.
Un dels objectius d’aquests espais d’acollida és el d’ajudar-les a recobrar l’autonomia, sobretot gràcies a la nova comunitat que creen aquí. “Les treballadores [un equip format per integradores socials, treballadores familiars i educadores] són molt professionals i m’han ajudat en diversos tràmits, però sense pressionar-me mai. Sempre han respectat la meva llibertat i intimitat. M’han donat suport, com si t’agafessin de la mà i de mica en mica et deixessin anar, però recolzant-me sempre”.
A Montseny les habitants tenen una habitació individual i comparteixen espais comuns com ara el menjador. A Gavines la dinàmica s’estructura per mòduls en què dues unitats familiars comparteixen habitatge. Pel que fa a la recuperació de certa independència, incrementen gradualment la seva autogestió, per tal de poder ser derivades en el futur als anomenats “pisos d’autonomia”, on el suport dels educadors i educadores passa a ser setmanal i les dones, de manera idònia, ja acostumen a tenir ingressos fixos. Aquest procés, que sovint resulta llarg i difícil, sobretot per les llargues cues d’espera en situacions d’inestabilitat econòmica i emocional, s’enfoca cap a l’obtenció d’autonomia, a través de la creació i enfortiment de vincles. Ambdós aspectes claus per la recuperació física i psicològica de totes les dones adherides al programa.
