Des de fa 30 anys, Càritas vetlla pel benestar de les persones grans ateses. Als seus inicis ho va fer a través dels centres de dia i, poc a poc, es van anar desenvolupant la resta de projectes destinats a aquest col·lectiu
Moltes de les seves problemàtiques relacionades amb la gent gran les va posar sobre la taula l’estudi realitzat per Càritas el 1982 sobre les més de 32.000 persones de la diòcesi de Barcelona beneficiàries del FAS (Fons d’Assistència Social), una ajuda mínima per persones majors de 69 anys que no tenien cap pensió ni rebien cap altra renda. Com a conseqüència de la greu situació d’urgència de milers de persones grans que aquest estudi va constatar, es va desenvolupar el programa de Gent Gran que va apostar de forma pionera pels centres de dia com un dels mecanismes per tractar d’aportar solucions.
El primer d’aquests centres va ser El Caliu, que va obrir-se el 17 de novembre de 1986 al carrer Banys Vells, amb l’objectiu de cobrir necessitats bàsiques de la gent gran, un sector de la població invisible en molts àmbits de la nostra societat.
Què és un centre de dia?
Els centres de dia eren entesos com unitats terapèutiques i socials de barri per acollir a gent gran que estaven passant dificultats generades principalment per problemes físics, psíquics, econòmics, sanitaris, alimentaris o habitacionals. En aquests es podia oferir una vigilància mèdica i assistencial permanent i un treball reeducatiu i readaptatiu, a partir d’obrir un espai de reunió que ajudava a la sociabilització amb d’altres persones i l’entorn del barri. En el seu conjunt era un recurs que possibilitava la integració en la vida comunitària i frenava els processos d’aïllament i cronificació que s’estaven detectant entre molta gent gran.
L’obertura en una zona com Ciutat Vella no va ser casual en donar-se allà una de les mitjanes d’edat més elevades de la ciutat amb un alt percentatge de beneficiaris del FAS i un dels índex de carències estructurals més agreujats, especialment pel que fa a la degradació de les condicions d’habitabilitat amb pensions i pisos petits, vells i humits. En el seu primer any de vida es van incorporar progressivament al funcionament diari del centre unes 30 persones majors de 65 anys provinents del Casc Antic, Gòtic i Barceloneta. Totes elles havien estat ateses individualment per Càritas i algunes havien participat en el programa de colònies. La majoria es veien afectades per la manca de recursos econòmics en cobrar únicament l’ajuda del FAS, viure en aquestes pensions i habitatges de mala qualitat, en entorns de solitud amb molt poca o cap relació amb els seus familiars, i que en conseqüència havien generat processos de deteriorament diversos.
El centre de dia, per dins
El Caliu va començar a funcionar de dilluns a dissabte d’onze del matí a set de la tarda amb activitats voluntàries que s’adaptaven quan les persones presentaven alguna problemàtica física o mental. El ventall de les mateixes passava per un gran nombre de tallers i cursos d’aprenentatge, excursions i xerrades periòdiques, celebració de festivitats i actes recreatius, exercicis gimnàstics, memorístics, motrius i de teràpia. La possibilitat d’accedir a serveis bàsics com una dutxa va ajudar a millorar la higiene personal de molta gent que no en disposava als seus domicilis, el mateix que succeïa amb la bugaderia per aquells que no tenien rentadores o safarejos. D’altres que van ser molt valorats eren el servei de podologia oberts a les altres residències de barri així com l’assessorament en tràmits burocràtics de renovació de documentació.
L’atenció diària permetia un millor seguiment del subministrament de medicaments i la regulació de dietes alimentàries específiques, disposant pel que fa a l’àmbit de la salut d’un contacte directe amb el dispensari Pere Camps i el CAP de Salut Mental del districte. L’objectiu principal de tota l’activitat del centre passava per millorar les capacitats funcionals i emocionals que afavorissin l’autonomia, l’autoestima, la consciència de grup i la participació d’aquestes persones. La finalitat per donar aquesta estabilitat i unes condicions bàsiques de dignitat havien de passar per l’atenció individualitzada i el respecte al procés d’adaptació específic de cada usuari a la dinàmica del centre.
En aquest sentit, un element bàsic i vertebrador era el servei de menjador amb un espai per a 50 persones assistit per la Cooperativa Feines de Casa. La possibilitat de servir menjar a domicili era fonamental per molts que vivien en règim de pensió sense dret a cuina, aquells que no es podien desplaçar o que simplement volien mantenir la seva intimitat. Aquest servei normalment suposava el primer contacte amb el centre. A partir de l’estona del dinar i la sobretaula és per on començaven a integrar-se a la resta de l’espai i obrir-se al grup, participar gradualment a d’altres activitats i anar incrementant l’estada a mesura que s’hi sentien a gust per acabar esdevenint un punt de referència en les seves vides.
Un equip especialitzat
L’equip que gestionava el centre estava conformat per personal especialitzat com coordinadores, educadores, treballadores socials, auxiliars de geriatria, treballadores familiars i auxiliars de la llar, a més del personal auxiliar i encarregat dels diversos serveis i activitats, amb l’ajuda inestimable d’un gran nombre de voluntaris. Aquest estava coordinat amb el Programa de Gent Gran de Càritas que l’emmarcava en els diversos projectes i accions que desenvolupava. A la vegada, els propis usuaris van proposar poder celebrar una assemblea mensual i la creació d’una petita comissió representativa de cinc persones elegibles pel grup.
Els bons resultats del Caliu van suposar la llavor per començar a treballar per establir una experiència semblant al barri del Raval. Aquesta idea es veuria reflectida en l’obertura el febrer de 1989 del Centre de Dia per a Gent Gran El Mil·lenari al carrer Nou de la Rambla, un espai que a partir de 2003 va passar a mans de la Cooperativa EAS i que actualment està gestionat per la cooperativa Suara. L’any 2006, després de gairebé 19 anys d’estada, el Caliu va canviar l’antiga seu de Banys Vells i va acabar esdevenint a partir de l’octubre d’aquell any el Centre de Dia per a Gent Gran del Casc Antic del carrer de la Sèquia.
