Els moviments migratoris formen part de l’ADN de l’ésser humà. S’han produït sempre, tant interns com externs, i Catalunya en té una llarga experiència.
Durant la Guerra Civil, un gran nombre de catalans van emigrar cap a països europeus i llatinoamericans, i durant la postguerra vam ser receptors de persones d’altres bandes d’Espanya que cercaven un futur millor. Acabada la Segona Guerra Mundial, gran part dels països europeus van formar part del grup promotor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El món, i especialment Europa, estava cansada de guerres. El continent europeu necessitava recompondre’s, i en gran part ho va fer gràcies a la solidaritat externa, per tornar a ser la gran Europa, promotora de la Unió Europea (UE), i del Conveni Europeu dels Drets Humans.
Malauradament, ara tornem a viure en un entorn marcat pels conflictes bèl·lics, on molts països pateixen una escalada de violència important. Aquests conflictes provoquen el desplaçament de persones, però les vulneracions de drets, el canvi climàtic, la situació econòmica als seus països o la manca d’oportunitats, també són factors que expliquen aquesta diàspora de ciutadans i ciutadanes que es veuen forçats a marxar de casa seva. Davant d’aquestes crisis constants, Europa no està sabent adaptar-se ni donar resposta des d’una mirada solidària i garant de drets humans. Ans al contrari, està reaccionant tancant fronteres i mirant cap a un altre costat.
Dues cares de la mateixa moneda
Recentment, hem assistit a dos fets que representen dues cares de la mateixa moneda en la qüestió migratòria. Per una banda, el Congrés dels Diputats va votar a favor de la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana una regularització excepcional de les persones que es troben a Espanya des de finals del 2021. És una iniciativa que va recollir 700.000 signatures de la societat civil amb el suport de moltes entitats, com Càritas Barcelona, que vam aportar-ne 1.500. La mesura vol donar solució a les greus conseqüències de viure en situació administrativa irregular (manca de feina digna, dificultats d’accés a habitatge, manca d’exercici de drets, etc.). Aquesta irregularitat afecta aproximadament 500.000 persones, un terç de les quals són infants.
Aprovar aquesta mesura donaria una resposta en clau de drets humans a la situació de moltes persones que acompanyem des de Càritas, alhora que permetria que les feines que avui desenvolupen en el món del treball informal es traduïssin en cotitzacions i ingressos a la Seguretat Social. Aprovar la ILP acabaria amb el drama actual de moltes famílies, però són necessàries altres mesures.
Per altra banda, Europa va perdre l’oportunitat de regular amb criteris de drets humans la migració. El dia 10 d’abril es va aprovar el Pacte Europeu de Migració i Asil. Una mesura que entorpeix l’establiment de vies legals i segures d’arribada a Europa que evitin que les persones posessin en risc la seva vida per arribar a les nostres fronteres.
Europa tria mirar cap a un altre costat
El Pacte Europeu de Migració i Asil contempla un paquet de normes que es basen, principalment, en evitar que les persones arribin a les fronteres d’un país de la UE, reforçar el control fronterer i expulsar-les. D’aquesta manera, promou l’externalització de les fronteres, una mesura que ja s’ha estat duent a terme en els darrers deu anys. Ara ho reforça encara més, pagant a tercers països, per tal que exerceixin de frontera d’Europa. Són tercers països que moltes vegades no garanteixen els drets humans i que sovint exerceixen una violència desmesurada vers les persones migrades que es troben al seu territori.
D’altra banda, el Pacte estableix un sistema de control a les fronteres de totes les persones que vulguin accedir sense una autorització de residència, inclosos els sol·licitants de protecció internacional, i obre la porta a retenir les persones en centres d’internament durant 3 mesos, mentre avaluen la seva sol·licitud d’asil, ampliable a 6 mesos més. Així, una persona pot estar detinguda en un centre fins a 9 mesos, molt per sobre dels seixanta dies actuals a Espanya.
Posar els drets humans al centre
Davant d’aquestes mesures, Càritas Barcelona demana al govern d’Espanya que implementi el Pacte amb el màxim respecte als drets humans, i que estableixi mecanismes efectius per assegurar vies legals i segures que permetin la regularització des del país d’origen, així com possibilitar l’entrada per motius humanitaris, evitant que les persones posin en risc les seves vides, amb un procés migratori que no han triat, sinó que es veuen forçades a realitzar.
Els nostres governants tenen un repte. Tots i totes nosaltres tenim un repte, i no podem mirar cap a un altre costat.
