A la Maria Martínez Trill se li va atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona 2017 pel seu treball de voluntària a temps complet, que va emprendre per sorpresa del destí, fa 25 anys. Coneguem la història de transformació i solidaritat d’aquesta àvia que té cura d’àvies
Es reconeix la hiperactivitat en els seus ulls verds riu. Per això és normal que parli molt amb la mirada, mentre la seva veu relata, sense pausa, les seves més importants vivències. La Maria Martínez Trill va viure una vida fins als 42 anys; des de llavors a avui (67), li va tocar viure una altra, mai pensada: ni quan va créixer en el si d’una família de classe mitjana acomodada o quan d’adolescent va ser actriu de teatre i menys quan es va casar als 22 i vestia sempre a la moda.
En aquells dies, el món de la Maria era diferent. Va treballar des dels 15 com a dependenta en una botiga de regals. Li agradava conversar i atendre al públic, i encara que sempre va donar suport a la seva família nuclear, el que semblava importar-li més eren els viatges de cap de setmana. Encara viatja amb els ulls tancats.
La Maria reconeix que es “va oblidar” de la seva fe i del valor de la solidaritat en viure d’esquena a la realitat. “Em vaig dedicar a sumar experiències d’oci i d’una vida una mica fàcil i egoista: em recordava de viure només jo”, afirma.
Els cops que li tenia guardats la vida li van succeir un darrere l’altre. No podia concebre, el seu somni de ser mare s’esvaïa; a aquesta pena, se sumaria la mort dels seus pares, en menys de dos anys. Era 1982, també va perdre a la seva cunyada. El 1990, la tragèdia va segellar una dècada amb la mort sobtada dels seus cunyats en un accident de trànsit, deixant orfes al Joan (14) i al David (11).
Mare per vocació
La Maria va començar a ser mare la nit de l’accident, quan va assumir, juntament amb el seu marit, la tutela dels nens. Reacomodar la seva rutina per donar-li prioritat a la criança va ser difícil, sobretot el primer any, tal com recorda: “Em va afectar una mica els nervis, no podia dormir, ho volia fer el millor possible amb els meus fills grans”.
Quan la Maria va complir els 42 anys mai més va tornar a treballar. Cosa de la destinació o la divinitat, es van tancar aquestes portes, però amb el temps, es va adonar que per la finestra, descobriria la seva veritable vocació, la de servei. Va començar per casa i després com a voluntària social.
A través de la Parròquia de Sant Martí de Provençals, va arribar a Càritas Diocesana de Barcelona. El treball en xarxa dels múltiples programes va fer que triés dedicar-se exclusivament a les persones grans. “L’ajuda social que ofereix Càritas em va impactar. Està creixent i obrint-se a diferents necessitats. Per exemple, la tasca de les monitores transcendeix els tallers, vam visitar hospitals i cases, vam crear xarxes de solidaritat”.
La Maria, a més, dóna suport al Centre Andalús de la Comarca d’Estepa i a l’Ajuntament. Sempre es prepara i actualitza per a la cura i acompanyament de les seves àvies. Vint anys després, el teatre li serveix en els moments lúdics i d’empatia, sobretot, els dimecres de 17 hores a 19 hores, amb les seves 35 àvies (algunes més grans de 90) per oblidar les queixes i tristeses i riure, sense voler parar.
La Maria és una àvia feliç. Gràcies als seus néts va saber el que és donar farinetes i canviar bolquers. Per a ella no hi ha gran diferència entre l’experiència de criar els seus fills i acompanyar en l’última etapa de vida a persones grans, ja que necessiten de cura i afecte: “Els nens com els avis requereixen d’ésser escoltats… També són molt gelosos!”. Ara, la Maria és la que riu, i molt.
Dades
- 9 de cada 10 persones grans cobren menys de 520 euros mensuals i, 7 de cada 10, viuen sols. Molts no compten amb cap xarxa social ni familiar.
- A Càritas hi ha 47 projectes i 739 serveis prestats per a gent gran.
Transforma la teva vida com la Maria. Fes-te de Càritas
