Amb motiu del 5 de desembre, dia internacional del voluntariat volem reconèixer, agrair i celebrar la tasca solidària i generosa que milers de persones voluntàries de Càritas fan als pobles i ciutats de la diòcesi de Barcelona.
Els voluntaris i voluntàries de Càritas no són invisibles, però sovint la seva acció fuig del protagonisme. Són persones amb noms i cognoms, persones que comparteixen el seu temps i les seves ganes en favor de la igualtat, la justícia i la fraternitat.
Després de la pandèmia, la tasca dels voluntaris és més important que mai, i ara els necessitem, us necessitem.
Sabem que vivim temps difícils. La desesperança, la por i el dolor passegen pels nostres carrers, i correm el risc que la indiferència es converteixi en un element més de la nostra vida. Ens enfrontem a una emergència d’inhumanitat, de patiment i de solitud, i necessitem veure’ns, sentir-nos, escoltar-nos, perquè no se’ns endureixi el cor.
Avui volem reconèixer com n’és de rellevant i necessària la tasca dels voluntaris, el seu temps, la seva dedicació. Els voluntaris donen i ofereixen sense demanar res a canvi, però allò que reben de les persones amb qui comparteixen camí és el més valuós.
Hem d’agrair la seva mirada càlida i el seu somriure, tan necessaris en aquest temps on moltes persones pateixen malalties, manca de feina, habitatge, o recursos. Sense el voluntariat, qualsevol societat és més pobra, i té menys fites per assolir.
Finalment, volem celebrar que som comunitat, una gran família capaç d’abraçar i festejar amb alegria, i que entre totes les persones podem sostenir i fer possible l’esperança per un món millor. Cal que deixem espai a la nostra vida per estimar, somiar i compartir allò que som.
