2.922 persones voluntàries col·laboren amb Càritas Diocesana de Barcelona de manera altruista. Són el cor de Càritas i, sense elles, bona part de la feina de l’entitat no seria posible.
Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2022, el papa Francesc va definir el voluntariat com una “força de xoc” que permet sortir d’allò que està establert per aconseguir alguna cosa. Per al papa Francesc, però també per a Càritas, les tasques solidàries com ara el voluntariat no impliquen només “treballar per a la gent”, sinó “treballar amb la gent”.
Els voluntaris i voluntàries de Càritas són fonamentals per donar resposta a les més de 35.000 persones que l’entitat acull i acompanya. Cadascuna de les persones voluntàries, des del seu compromís lliure i desinteressat, comparteix part del seu temps i dels seus coneixements. Tothom, segons les seves possibilitats, acaba trobant el seu espai, i així contribuir a la missió de Càritas, que és estar al costat dels que més pateixen.
Isaac Compañó, cap del Departament de Desenvolupament de Persones de Càritas Barcelona, afirma que l’essència de l’acció social i de la missió de Càritas la duen a terme l’equip humà de Càritas i especialment les persones voluntàries, i que tot i ser una entitat amb uns 400 llocs de treball interns i externs, la feina seria impossible sense la contribució del voluntariat. “Hi ha institucions que sense persones contractades no funcionarien, i d’altres que sense voluntaris i voluntàries no podrien tirar endavant. En el cas de Càritas, les persones contractades són importants, però si no tinguéssim persones voluntàries no podríem arribar a tot el que fem”, diu.
Un únic equip humà
Càritas concep l’individu com a transformador de la societat, independentment del seu paper a l’entitat. “Comptem amb un únic equip humà de persones, i tant les contractades com les voluntàries poden formar part d’òrgans de decisió, exercir diverses responsabilitats i liderar projectes. Un exemple clar és el consell de Càritas, que està format per persones contractades i voluntàries”, explica Compañó. En el seu cas, Compañó va començar a treballar a Càritas l’any 2015, però és voluntari de l’entitat des de molt abans. “Estava molt vinculat a la parròquia del meu poble, a l’esplai parroquial, al consell pastoral… Vaig començar la meva tasca com a voluntari assessorant en l’àmbit social, i posteriorment creant sinergies entre Càritas i l’Ajuntament del municipi. Mai deixem de ser voluntaris de l’entitat, i des de diferents rols podem contribuir a la millora de la societat”.
“La joventut entén el voluntaritat de manera diferent”
Pel que fa als reptes de l’entitat, el responsable de Desenvolupament de Persones admet que falten joves, però que és una tònica general en totes les entitats. Així, en el cas de Càritas, gairebé 300 persones voluntàries són menors de trenta anys, i representen un 9,5% del total del voluntariat. “Els joves busquen un voluntariat més puntual, durant un període de temps més curt. També és normal, ja que tenen altres responsabilitats i són més dinàmics, i això fa que hàgim d’adaptar els voluntariats a un curs escolar o a uns mesos concrets”, explica.
Pel que fa al perfil actual de les persones voluntàries, la meitat són majors de 65 anys, i gairebé 7 de cada 10 són dones. Amb relació al seu compromís, de mitjana les persones voluntàries col·laboren amb Càritas durant quatre o cinc anys. “Això no es troba en la gran majoria de les entitats, i tenim el goig de comptar amb un voluntariat compromès, en consonància amb la identitat de Càritas”. Si analitzem el voluntariat social que les persones duen a terme, 4 de cada 10 destinen part del seu temps al programa de necessitats bàsiques, i la resta es reparteixen en qüestions tan importants com l’acompanyament a persones grans, la formació i inserció laboral, el suport a infants i joves o l’assessorament en qüestions com l’habitatge o el procés migratori, entre d’altres.
“Tothom té cabuda a Càritas, i el més rellevant és que cadascú sàpiga trobar el que el motiva. Hi ha persones que volen fer un voluntariat que no tingui res a veure amb allò a què s’han dedicat professionalment tota la seva vida laboral. Aquesta motivació, en cadascuna de les persones, és diferent, i l’objectiu és que trobin la resposta a la pregunta “i tu què vols, què esperes, a què aspires, quin és el teu objectiu?”
