La societat i Càritas han de preparar-se per acollir i acompanyar a joves vulnerables i en dol
La migració i la mobilitat de molts nois i noies és la conseqüència de tota una sèrie de fracassos. Des del sistema escolar, les limitacions del sistema de formació professional i la precarietat de la inserció laboral. Les persones que migren, d’alguna manera, plantegen un repte al seu Estat, al seu sistema escolar que en limita la mobilitat, al sistema laboral que els obliga a la precarització i al fet de no entreveure cap mena de futur ni horitzó. Després de la migració, sempre hi ha esperança i el desig d’intentar salvar la família. Als perfils més aventurers, també els mou conèixer un altre món.
Més visibles, els nois
Les noies també es mouen, migren, però els nois són més visibles, sobretot a l’hora d’ocupar l’espai públic. Les noies es mouen en circuits més domèstics, dins de xarxes invisibles i en context d’explotació laboral, de trànsit o de tràfic, on costa o és pràcticament impossible demanar ajuda.
Mentre als països d’origen sembla que el sistema no els presta atenció, per a Europa aquests nens, adolescents i joves no acompanyats són migrants incòmodes, perquè, entre altres coses, sacsegen i posen en dubte un sistema de seguretat que es creia perfecte en el control de les fronteres.
El Marroc, per la seva posició geogràfica, juga un paper geopolític important, ja que és un país emissor de migració, hi transiten ciutadans de tot Àfrica amb la intenció d’arribar a Europa i, alhora, rep europeus.
Vulnerables i en dol
Els menors estrangers no acompanyats, abans d’arribar a les costes espanyoles, venen amb unes històries de molta vulnerabilitat, amb un dol pendent de digerir i un trauma que els marcarà.
Des de Càritas acompanyem aquestes realitats de dolor, i alhora hem estat i som testimonis de tota la riquesa que aporten a la societat.
Societat d’acollida
És important que ens preparem com a societat receptora i d’acollida. Com a professionals i voluntaris, cal treballar a partir d’uns criteris clars i uns fulls de ruta ben marcats, sempre amb l’objectiu d’acompanyar totes les àrees d’atenció de la manera més integral possible, començant per garantir la salut en totes les seves dimensions, amb uns recursos i coneixements previs adequats, essent conscients de la motxilla que cada persona porta al darrere.
L’any 2017 el papa Francesc afirmava que “els nens (i joves) constitueixen el grup més vulnerable entre els migrants, perquè, mentre comencen a fer camí en la vida, són invisibles i no tenen veu: la precarietat els priva de documents, ocultant-los a ulls del món; l’absència d’adults que els acompanyin impedeix que la seva veu s’alci i sigui escoltada” (JMMR, 2017).
Grans reptes
Se’ns presenten grans reptes i se’ns obre un camí d’esperança que ens possibilita recalcular la ruta, sortint a la trobada dels més vulnerables, comprometent-nos pel bé comú i cultivant la solidaritat entre les nostres comunitats i la societat civil.
Des de Càritas, treballem per garantir la integració social d’aquests nois i noies, mitjançant iniciatives de sensibilització que plantegen la necessitat d’un canvi de mirada i mentalitat on l’empatia per uns joves que es juguen la vida per una vida millor sigui clau per esdevenir una societat veritablement d’acollida.
No oblidem les paraules de Papa Francesc: “Els nens i joves que circulen pels camins de l’emigració necessiten la vostra ajuda, i l’Església també us necessita i us recolza en el servei generós que presteu. No us canseu de donar un bon testimoni de l’Evangeli, que us crida a reconèixer i acollir al Senyor Jesús, present en els més petits i vulnerables”. (JMMR, 2017).
