L’experta en ètica aplicada va aportar diferents pautes per viure el voluntariat amb intensitat sense caure en l’heroïcitat o el paternalisme
Amb un repte ben gran –“transformar la manera de fer Voluntariat a partir d’unes pautes ètiques”- començava la quarta xerrada del cicle de reflexions entorn la figura del Voluntariat, que enguany anava a càrrec de la professora Begonya Roman, doctora en filosofia i experta en ètica aplicada a entorns professionals i organitzatius. Sota el títol “Tenir cura dels altres i d’un mateix”, Roman va partir de la distinció entre ètica –és pensada i respon a “per què actuo així’- i moral –és viscuda: “Penseu que el nivell moral d’un país és proporcional a la qualitat i quantitat del seu voluntariat”.
I és que, segons la filòsofa, ser voluntari és més que fer un voluntariat ja que ens defineix com a persones perquè, al cap i a la fi, una persona és el que fa. Així que ser voluntari significa tenir clara la convicció de la pròpia persona. Begonya Roman va admetre que, a vegades, és impossible no confrontar-se amb situacions que facin trontollar el voluntari i la seva moral. I, davant aquesta situació, va aconsellar “ser responsables amb la nostra tasca. No basta en tenir bona voluntat i sentit comú, hem de tenir coneixements de qui sóc i per què faig voluntariat. I, per això, necessiteu formació en diferents àmbits”.
Dependència vs. autonomia
Així, la responsabilitat ètica es converteix en tenir cura de quelcom fràgil, vulnerable, sense crear una situació d’asimetria o superioritat entre voluntari i persona que s’ajuda. “La nostra societat ha convertit en vergonyosa la dependència”, expressava l’experta en ètica aplicada ,que argumentava que la responsabilitat ètica posa al centre la fragilitat, la vulnerabilitat, la dependència però no l’autonomia. I és que, segons ella, la societat actual converteix la dependència en una càrrega i ho deixa en mans de l’estat del Benestar “però quan aquest està en crisi, és quan entren les entitats de beneficència, quan es treballa des de la caritat”.
L’ètica de la responsabilitat es basa en un equilibri entre la dependència i l’autonomia ja que no es tracta de reduir a caritat una qüestió de justícia com és atendre els més necessitats. En aquest punt, Roman va demanar un canvi de model social que s’uneixi, no només per anar “en contra” de quelcom, sinó per anar “a favor” perquè actualment “ens dispersem en les microcauses”.
Ètiques i riscos
Hi ha quatre tipus d’ètica en el joc del voluntariat: la personal, aquella de l’àmbit íntim; la pública o cívica, la convivència amb els altres basada en la dignitat; la professional, en què “la qualitat del servei té a veure amb la qualitat del cervell” i la organitzativa o anar en nom d’una institució amb una responsabilitat i un compromís.
“Ser voluntari és una feina de risc”, va procedir Begonya Roman. En aquest sentit, s’ha d’anar en compte amb situacions de paternalisme (“El tractaré com el meu fill”) perquè fa més vulnerable a les persones fràgils. Tampoc es poden evadir o dissoldre responsabilitats (“Jo d’això no me n’ocupo”) o caure en el familisme (“Per què no l’ajuda la seva família”). Hi ha situacions complexes en què no es pot donar res per suposat.
Els voluntaris, per tant, han de tenir cura dels altres però també d’ells mateixos: “Un no pot donar allò que no té i no pot cuidar si no se sap cuidar a ell mateix”, va afegir la filòsofa. Amb respecte, proximitat, humilitat, intel·ligència, coneixement personal i formació es pot arribar a estar preparat per acompanyar els més fràgils. Perquè, en definitiva, “el voluntariat no és entreteniment, és compromís i això és saber el perquè ho faig”.
