Aquest projecte, al cor de la Barceloneta, acull homes que han sobreviscut al carrer, els escolta, i els acompanya perquè recuperin la confiança en sí mateixos
“El carrer és un altre món, una selva. Has de posar-hi 40.000 ulls si vols sobreviure”. El Pedro expressa amb aquestes colpidores paraules la seva experiència de 13 anys dormint en bancs, caixers automàtics… Dues dècades en les que la seva vida ha estat portada al límit encarant-se amb la por a la soledat i la desesperança. La seva història dibuixa el laberint pel qual es perden les persones que acaben abocades a aquesta situació, i que és fruit d’una conjunció de factors estructurals i vitals com ara la mort d’un familiar proper, una separació, la pèrdua de la feina, etc. Al Pedro el va sorprendre la incertesa i la fragilitat, que van fer trontollar la seva vida i van arrossegar-lo a malviure al carrer. Ara fa un any que s’està a Sostre, una llar per a homes que, com ell, formen part del paisatge nocturn de ciutats com Barcelona, on els últims anys cada vegada és més freqüent trobar persones passant la nit al carrer.
Sostre depèn de la parròquia de Sant Miquel del Port, de Barcelona. L’educadora social que cada dia vetlla pel seu funcionament, la Marina Quinto, explica que el projecte neix de la iniciativa de veïns i veïnes de la Barceloneta, “que després de la forta crisis econòmica del 1992 van començar a detectar que cada vegada més persones del barri es quedaven al carrer”. Conscient d’aquesta situació, l’antic rector va cedir els espais on ara s’ubica Sostre i va deixar que mentre els condicionaven els voluntaris comencessin amb el projecte d’acollida a la pròpia església en ús. Actualment, s’hi estan 6 homes.
Per a ells, aquest espai és la seva llar. S’hi senten acollits, acompanyats i, sobretot, estimats. “Ningú els demana què els ha passat; de mica en mica, van explicant les seves històries”, explica la Marina, que també en detalla la rutina de la casa: “Arriben al vespre, i s’hi estan fins les 9 del matí, havent sopat, dormit, esmorzat, i havent-se dutxat”. Sostre neix per acollir a aquells homes que difícilment poden anar a altres recursos ja que són persones grans que porten anys vivint al carrer i sovint tenen una addicció amb l’alcohol.
La màgia del voluntariat
La màgia d’aquest projecte es dóna amb el voluntariat, que és qui ha creat i qui constitueix l’estructura del mateix. Cada dia i sense excepció, dues persones voluntàries hi passen la nit per estar al costat dels qui com el Pedro no tenen on estar-se. Són la seva família i els abracen amb el caliu d’una llar. La Montserrat Calvet, que hi porta 8 anys, explica que l’experiència l’enriqueix i l’ha fet comprendre la realitat de les persones que viuen aquesta situació: “Sovint –explica- hi acaben arribant per múltiples factors i, molts d’ells tenen a veure amb una infantesa difícil. O bé perquè la seva família era pobre, o bé perquè patien maltractament o bé perquè van pujar en un entorn on no hi havia enteniment, etc.”.
Sostre és una de les expressions de l’estimar sense esperar res a canvi, de l’amor incondicional. És la llar que obre la porta i que nodreix el caliu de l’escolta, de la tendresa, de la comprensió i de l’autèntica compassió. Sostre és la casa de Pedro, el recer de la solidaritat dels voluntaris i voluntàries que el fan possible i l’espai on la Marina pot desplegar la seva vocació d’acompanyar les persones que més soles estan.
