La Najat és originària del Marroc i va arribar a Barcelona l’any 1999 amb dos fills i el marit. Els pares i els germans de la Najat ja vivien aquí abans que ella hi arribés, i això li va facilitar l’acollida a la ciutat. Malauradament, l’arribada no va ser senzilla per a la Najat, ja que la relació amb el marit no era bona i la tensió era constant.
Aquesta tensió va derivar en divorci, i l’any 2016 va trencar amb el marit, quedant-se sense cap suport i amb quatre fills a càrrec. “Després del divorci, estava sola, amb totes les càrregues familiars i amb una feina que no em permetia cobrir les despeses corrents.” En aquell moment, la Najat treballava en feines relacionades amb la neteja, però només cobrava uns 600 € mensuals. “Pagava 500 € de lloguer del pis on vivia, i amb quatre fills era impossible arribar a final de mes”, detalla.
La situació precària es va allargar fins a l’any 2018, quan el propietari del pis va dir-li que si no podia pagar hauria de marxar del pis. “Si pagava el pis no menjava, i si menjava no podia pagar el pis, era una situació insostenible.” Finalment, van desnonar-la, i la Najat es va veure obligada a viure a casa dels pares. “Les primeres setmanes de confinament les vam passar dormint en un matalàs al passadís del pis dels pares.”
Durant aquest període, sense feina, la Najat va fer diversos cursos de formació. “Era molt complicat coordinar la logística de tot plegat. Els dies que no podia passar a buscar els nens a l’escola, els demanava que s’hi quedessin més estona. Per a una mare això és molt dur, perquè els fills no han de patir els teus problemes”, explica. En aquell moment només rebia suport alimentari per part de l’Ajuntament de Badalona, fins que l’any 2021 li van trucar per informar-la que tindria la possibilitat d’accedir a un pis de lloguer social del nou projecte Vesta.
Vesta és un projecte pioner per oferir acompanyament a dones amb infants a càrrec i en situació de sensellarisme al Besòs. Es tracta d’una iniciativa conjunta dels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, de les entitats del tercer sector Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu-Serveis Socials i també del Consorci del Besòs. Té el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona.
A la Najat, tenir aquest pis li ha canviat el plantejament de vida. “Ara treballo netejant una residència de gent gran. Els meus fills estan més tranquils, i el més petit fins i tot treu més bones notes”, explica contenta. “Jo he patit molt durant aquest temps, però els meus fills encara han patit més.”
La idea és que la Najat pugui viure en aquest pis durant tres anys, i que en aquest procés pugui estabilitzar la seva situació laboral i econòmica. “El meu fill Adam em diu que ara té més tranquil·litat i privacitat. No és el mateix estar a casa teva que viure a casa dels altres. Ara tenim la tranquil·litat necessària per planificar la nostra vida.”
Preguntada per l’acció de l’Administració, la Najat creu que els governs han de garantir la feina. “Et donen aliments, però això no resol res. Jo vull afirmar que soc persona, i que no necessito l’ajuda de ningú per portar la meva vida”, diu. Preguntada per projectes com Vesta, la Najat diu que són molt necessaris, i que no només s’hi garanteix una llar, sinó que també hi ha serveis com l’acompanyament psicològic. “Abans no sabia si plorar o riure, era com una pedra. Ara soc una altra persona, i em veig amb cor de continuar endavant du-rant molts anys més”, afirma convençuda.
El sensellarisme femení és una problemàtica invisibilitzada, que porta les dones a cercar estratègies diferenciades a les dels homes per evitar viure al carrer. Com en el cas de la Najat, les dones prioritzen ser acollides per familiars i amics, viure en allotjaments temporals (pensions, cases d’acollida, dispositius d’emergència), ocupar habitatges buits o viure en habitacions subarrendades. Totes són formes d’habitatge insegur, tant des d’una perspectiva temporal com jurídica i emocional, i les condueixen a circumstàncies que fan inviable el dibuix d’un projecte vital a mitjà o llarg termini.
