Davant un mercat lliure que expulsa milers de famílies, la Fundació ha facilitat un sostre segur i un acompanyament socioeducatiu a 473 famílies en risc d’exclusió residencial
El Projecte OIKOS, eix central de la intervenció social de la Fundació, assigna a cada família un educador o educadora social que construeix un pla de treball a mida. Aquest pla aborda aspectes com la millora econòmica, l’estabilitat emocional, l’accés a drets, la criança o l’ocupació, i es dona per finalitzat quan la família pot sostenir un projecte de vida autònom. En el cas de la diòcesi de Barcelona, s’ha disposat de 396 habitatges que han donat resposta a 1.582 persones.
Les famílies monoparentals: un perfil en creixement i amb més risc d’exclusió
Les famílies monoparentals encapçalades per dones representen ja gairebé la meitat de les unitats familiars allotjades als habitatges de la Fundació, superant les parelles amb fills, que havien estat tradicionalment majoritàries. Les dones encapçalen el 95% d’aquestes famílies i són les que pateixen amb més intensitat la precarietat residencial. La Fundació denuncia que, malgrat l’esforç titànic d’aquestes dones per tirar endavant, es troben amb barreres estructurals que cronifiquen la pobresa i limiten el futur dels seus fills i filles.
Els equips socioeducatius que treballen amb aquestes famílies alerten que la manca d’un habitatge estable i assequible comporta greus conseqüències socials i emocionals: inseguretat residencial, empobriment, impacte psicològic, desigualtat de gènere i limitacions en el desenvolupament emocional, educatiu i social dels infants.
“La combinació d’un habitatge digne amb acompanyament socioeducatiu és clau per transformar la vida d’aquestes dones i els seus fills”, expliquen Ariadna Mateos i Francesc Castellano, educadors socials de la Fundació. Aquest suport integral té efectes directes en l’estabilitat familiar, la millora del benestar emocional, l’accés a oportunitats educatives i laborals, i la prevenció de situacions d’aïllament o de cronificació de la pobresa.
Tot i els avenços aconseguits, la Fundació denuncia que aquestes famílies sovint es troben amb un “sostre de vidre” institucional que impedeix assolir una autonomia real. Les dificultats per accedir a una alternativa residencial estable es traslladen als fills i filles, perpetuant el cercle de l’exclusió. En aquest sentit, la Fundació alerta que moltes famílies monoparentals queden fora del sistema de protecció oficial, malgrat la seva elevada vulnerabilitat.
Finalment, la Fundació fa una crida a les administracions públiques per sumar esforços i garantir que aquestes famílies no només tinguin un lloc on viure, sinó també un futur amb dignitat i oportunitats. Durant l’any 2024, 28 famílies han deixat l’habitatge social gestionat per la Fundació per iniciar una nova etapa en habitatge públic o de mercat. L’estada mitjana d’aquestes famílies ha estat de cinc anys i sis mesos, dada que demostra com amb l’acompanyament adequat, les famílies poden sortir-se’n.
