“Habitatge és igual a salut”. Amb aquesta contundència, la Ghislaine, expressa la seva indignació en relació a les conseqüències que té per al benestar d’una persona el fet de poder comptar o no amb un lloc digne on viure. Ella i el seu marit regentaven un restaurant al Raval de Barcelona i la crisi va ser com un vendaval que se’ls va emportar el negoci, l’estabilitat en la parella i, el més important, la pau: “Érem autònoms i, gairebé d’un dia per l’altre, ens vam quedar al carrer, sense res, fins que algú ens va parlar de Càritas. Allí, ràpidament, vam trobar-hi una veu amiga, assessorament, i tota l’ajuda necessària per encaminar de nou la nostra vida. L’haver patit tant ens ha deixat seqüeles: ara el meu marit té càncer. Crec que el cos es queixa per tot el dolor acumulat”. La parella viu ara als pisos tutelats de l’Almeda, un recurs de Càritas per a persones en situació de sense llar. Càritas és per a ells una llar on sentir-se protegits i valorats, i on poden assentar els pilars de la nova vida que reprenen.
La realitat del sensellarisme s’ha estès fruit de les desigualtats socials i d’un amalgama complex de factors que fan difícil aturar-la: a l’Estat espanyol 40.000 persones tenen dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne, estable i adequat, i a Barcelona compten prop de 3.000 les que dormen al carrer, en assentaments o en recursos residencials de les organitzacions socials de la ciutat. Aquests situacions són algunes de que engloba el concepte de sense llar, que també significa viure en refugis per a dones, sota l’amenaça d’un desnonament, en un habitatge no apropiat segons la legislació, etc.
La llista és àmplia i reflecteix les diferents dimensions d’una realitat que pot tocar de ple a qualsevol persona ja que la crisi ha fet que visquem més exposats a la fragilitat d’un sistema que, sense compassió, prioritza l’economia abans que les persones. Aquesta és precisament una de les denuncies que Càritas, juntament amb la Xarxa d’atenció a les persones en situació de sense llar, han fet en la jornada celebrada avui a la plaça de Sant Jaume de Barcelona perquè es conegui aquesta xacra i per instar els governs a posar-hi solució. Persones que han dormit o dormen al carrer o que viuen altres situacions de sense llar han llegit aquest document, que s’ha erigit com a una veu unànime per reivindicar una llar digna per a tothom. Prop de 150 persones han participat en aquesta concentració al cor de la ciutat comtal, i també han participat en el que es coneix com una Flashmob. Una acció conjunta per denunciar la realitat del sensellarisme.
(Fotografies realitzades per Sergi Cámara)
