Situació d’emergència de les persones sense llar a Barcelona. Si l’any 2008, 658 persones dormien al carrer, aquesta xifra no ha deixat d’augmentar fins les 1.026 persones aquest 2017, el que suposa un increment del 56%. Aquestes són dades de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), una xarxa de la qual Càritas en forma part, i que garanteix que 2.006 persones comptin amb una llar digna on viure, ja sigui en pisos unifamiliars, pisos compartits o centres residencials. Si afegim les 417 persones pernoctant en assentaments i estructures informals instal·lades en solars, un total de 3.383 viuen una exclusió extrema de l’habitatge Barcelona.
Són diversos els factors que influeixen en la pèrdua de la llar: escassetat o absència de recursos econòmics, successos personals i familiars traumàtics, addiccions, malalties mentals greus i duradores, etc. A tots aquests factors cal sumar-hi la bombolla dels lloguers de Barcelona, que dificulta l’accés a l’habitatge de les persones que dormen al carrer o en equipaments de les entitats que conformen la XAPSLL. Els alts preus de lloguer a Barcelona suposen un impediment a l’hora de garantir el dret a l’habitatge i això fa que les persones que viuen en equipaments de la XAPSLL estiguin més temps del que seria necessari als recursos d’atenció.
Des de la XAPSLL, els portaveus Maite Mauricio i Ricard Barrull, reivindiquen la llar com un espai que cobreix necessitats fisiològiques, de protecció, d’acceptació social, d’autoestima, d’autorealització, etc. Perdre la llar suposa no tenir accés a drets humans fonamentals (habitatge, feina, educació, participació…), no tenir un lloc per descansar, recuperar-se, no disposar d’un espai personal que permeti construir una vida individual i familiar, no tenir un espai de socialització i recuperació de vincles: família, amics, etc. “Perdre la llar suposa perdre la condició de ciutadà, i és una agressió a la persona, a la seva dignitat”, han indicat els portaveus.
En aquest sentit, exigim a les administracions públiques que projectin reformes estructurals que garanteixin l’accés a un habitatge digne i adequat perquè ningú es vegi obligat a viure al carrer. Cal prioritzar polítiques d’accés a l’habitatge, com ara el lloguer social, la cessió d’ús i la propietat cooperativa. D’altra banda, cal fomentar que els pisos buits puguin destinar-se al lloguer social.
Amb motiu del dia de les Persones Sense Llar, el proper diumenge 26 de novembre, volem afirmar que una llar suposa la suma de l’espai físic i les possibilitats de viure de forma integral (relacions, sentit vital, exercici i accés a drets). Tant la Declaració de Drets Humans com la Constitució Espanyola reconeixen el dret a l’habitatge però dia a dia veiem com s’incompleix quan permetem que més de 1.000 persones dormin aquesta nit als carrers i places de Barcelona.
