Avui, 20 de juny, Dia Mundial del Refugiat, les empreses han de saber que les persones refugiades poden i volen treballar, que tenen ganes d’aportar el seu coneixement i vàlua a la nostra societat. Ara, cal fer visible aquesta realitat.
Sabies que un sol·licitant d’asil pot treballar un cop transcorreguts 6 mesos des de l’entrevista d’asil? Sabies que moltes empreses no els contracten perquè desconeixen que poden fer-ho?
En temps de pandèmia, hem hagut d’acostumar-nos a viure amb la incertesa del dia a dia. No saber què passarà, canviar les rutines diàries i adaptar-nos a situacions que fins fa dos dies haguéssim pensat que eren impossibles. Això és el que sempre viu un sol·licitant d’asil o un refugiat. Persones que d’un dia per l’altre han de fugir de casa seva, patint per la seva vida i arribant a casa nostra amb la incertesa constant de no saber què passarà amb el seu cas, amb les seves expectatives de trobar una feina que els permeti viure, i veient com les portes es tanquen pel desconeixement que hi ha de la seva situació.
Es tracta de persones que han abandonat el seu país d’origen, ja sigui perquè són perseguides per motius de raça o ètnia, religió, gènere, orientació sexual, pertinença a determinat grup social o nacionalitat, opinions polítiques o altres casos que suposen un risc real per a la seva integritat física i la seva vida. La Llei 12/2009 de 30 d’octubre reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària, assegura en l’article 36 l’accés dels beneficiaris i sol·licitants de protecció internacional al treball i als serveis i programes de formació professional en igualtat de condicions que els nacionals.
Tanmateix troben limitacions, i la realitat s’imposa a la normativa. Les persones en situació d’asil o refugi han de saltar una cursa d’obstacles per accedir al mercat laboral: la llarga espera per a la formalització de la demanda d’asil, agreujada per l’estat d’alarma, fa que les persones sol·licitants d’asil tardin més d’un any en poder accedir al mercat de treball, quan haurien de ser sis mesos des de l’obtenció de la carta blanca o resguard blanc, un cop han fet l’entrevista de protecció internacional.
Un cop tenen autorització per a treballar, hi ha un gran desconeixement de moltes empreses sobre la situació dels sol·licitants d’asil, sobretot pel que fa a la validesa dels seus documents. Aquesta situació fa que les empreses els descartin i optin per altres perfils, situant a les persones sol·licitants de protecció internacional en desavantatge i establint un greuge comparatiu contrari al dret d’igualtat contingut legalment.
Quan parlem de refugiats cal que distingim entre dues tipologies en funció del moment del procediment:
Parlem de sol·licitants de protecció internacional quan el seu expedient s’està instruint, és a dir, han sol·licitat asil i es troben a l’espera de saber si se’ls concedirà o no.
Parlem de refugiats o beneficiaris de protecció subsidiària quan ja han resolt el seu expedient favorablement.
En ambdós casos poden residir i treballar a l’estat espanyol, tanmateix en el cas dels sol·licitants, tal com hem dit anteriorment, només poden treballar a partir dels sis mesos una vegada obtenen l’anomenat resguard blanc o carta blanca, que és el document que se’ls entrega un cop feta l’entrevista de protecció internacional. Així ho estableix la Instrucció 9/2020 que es va publicar el 22 de maig passat.
La Instrucció 9/2020 de la Direcció General de Policia allarga i renova la documentació de les persones sol·licitants de protecció internacional i reconeix a les persones que ja han realitat l’entrevista, que al cap de sis mesos ja poden treballar al nostre país en igualtat de condicions que un nacional. En ambdós casos s’aplica sempre que no se’ls hagi notificat la resolució denegatòria de la sol·licitud.
A aquestes persones se’ls allarga el resguard blanc o “carta blanca” nou mesos més de la data d’expiració del document, i set mesos més pel que fa a la targeta vermella. Aquest allargament i vigència dels documents implica:
- Que durant tot aquest temps i sempre que no se’ls notifiqui la denegació de la protecció internacional, se’ls aplica el principi de non refoulment o no devolució, principi fonamental del dret internacional que prohibeix retornar-los al país d’origen.
- Que obtenen l’autorització per treballar al cap de sis mesos des que tenen la carta blanca o resguard blanc que se’ls entrega un cop realitzada l’entrevista de protecció internacional.
- Se’ls cancel·la la cita per a la renovació que tinguessin a l’Oficina d’Asil i Refugi i han de demanar una nova cita una vegada expiri la nova vigència del document.
- Un cop resolt el seu expedient d’asil, en cas de denegació, la persona queda expulsada del mercat laboral, perquè la tornen a catalogar en situació administrativa irregular, el que fa que hagi de tornar a la casella de sortida, perdent la feina que estigués fent i afegint una doble vulnerabilitat: la del dol que fa la persona que fuig, i la de la pèrdua de la feina i l’impacte en el procés d’integració que això suposa.
Són persones com nosaltres, amb la mateixa diversitat i experiència professional que podem presentar (auxiliars, cuidadors, arquitectes, enginyers, administratius, advocats, caixers, agricultors, infermers…) persones a les quals la llei reconeix el dret a treballar un cop transcorreguts sis mesos des de la realització de l’entrevista d’asil.
En conclusió, contractar a aquestes persones per part d’una empresa significa sumar responsabilitat social a l’organització, ja que es fomenta l’accés a l’ocupació d’aquestes persones, permet integrar a l’equip a individus amb un gran coneixement d’altres llengües (àrab, anglès, francès, rus, ucraïnès, …) cosa que permet impulsar-la cap a nous mercats i permet diversificar la plantilla incorporant perfils d’origen divers, apostant per la inclusió i la solidaritat.
