Amb motiu de la publicació de l’informe IDESCAT de 30 de juny de 2016, l’adjunta a l’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Mercè Darnell, ha volgut posar una sèrie de reflexions sobre la taula.
El primer que cal destacar de les dades publicades per l’IDESCAT és que la taxa de risc de pobresa abans de les prestacions socials (pensions, prestacions atur…) és del 42,1% i baixa al 19% després de les transferències de caràcter social. Aquesta dada posa de relleu la importància que tenen les polítiques socials portades a terme per l’administració i per les entitats com Càritas, que treballem activament per donar les mateixes oportunitats a tothom.
En relació a l’any 2015, les dades ens indiquen que el 19% de la població catalana estava en situació de pobresa relativa. Aquesta dada es situa al 27,9% entre els menors de 16 anys i al 12,1% en les persones grans. Entre els infants no ha millorat tant com en la mitja general.
Encara que la pobresa relativa a disminuït quasi dos punts respecte a 2014 cal tenir present que també ha baixat la renda mediana dels catalans en 100€, cosa que demostra que malgrat disminuir la pobresa relativa, cal ser més pobre per ser pobre. Les persones que ara es troben entre els 9.667€ i els 9.747€ eren pobres l’any passat, però ara ja no es contemplen en el càlcul. Per això, per exemple, entre la gent gran ha millorat la pobresa relativa tot i tenir les pensions congelades des de l’any 2010.
També destaca la pobresa severa. Les persones que tenen ingressos inferiors al 40% de la renda mediana són el 10,6%, i al 2013 eren del 9,1%. La Taula del Tercer Sector Social, entitat de la que Càritas forma part, ha indicat que si bé la taxa de pobresa ha disminuït en un 1,9% respecte el 2014, no podem abaixar els braços. La infància és el col·lectiu que més ens ha de preocupar perquè la seva taxa de pobresa és més alta que fa dos anys, i és el col·lectiu que menys es queixa de la societat.
A més durant el passat 2015, el 62,6% de les llars van rebre alguna prestació i aquesta dada ha disminuït un 6,8% respecte a l’any anterior (1.850.000 llars) Han disminuït especialment les que han rebut prestacions d’atur, del 43,2% de 2014 al 38,5% del 2015.
Al nostre entendre, aquesta pobresa no només cal analitzar-la a nivell econòmic tenint present els ingressos, sinó que cal tenir en compte les despeses familiars i l’augment del cost del lloguer, els subministraments, etc. També altres factors com la feblesa de les relacions socials i familiars, les dificultats per tenir feina i que sigui digne, l’empitjorament de la salut emocional per l’angoixa que suposa sobreviure amb ingressos precaris, entre d’altres factors.
Des de Càritas, més enllà d’ajudar econòmicament a les famílies, promovem les capacitat de les persones i volem que aquestes pugin integrar-se en la societat i ser autònomes. Cal que valors com la participació, la reciprocitat i la solidaritat estiguin presents en el seu desenvolupament personal, i des de Càritas volem que això sigui una realitat impulsant tots els projectes que realitzem.
En situacions com aquesta, la feina és clau per reflotar la vida d’una persona. Hem constatat que tenir feina ja no és garantia per sortir de la pobresa, i esmercem molts esforços perquè totes aquelles persones en edat de treballar que així o vulguin puguin trobar feina gràcies al projecte “Feina amb Cor”.
Així doncs, des de la nostra entitat som conscients de la situació difícil per la que passen moltes famílies de la nostra diòcesi. Malgrat tot, no perdem l’esperança, i nedem a contracorrent per corregir aquestes dades i fer que el pessimisme es converteixi en optimisme, i que allò que sembla impossible sigui possible.
