La COVID-19 ha tingut un gran impacte en la salut de les persones que viuen a la diòcesi de Barcelona. Càritas ha pogut comprovar, gràcies a una enquesta realitzada a les llars que acompanya, que un 10% d’aquestes famílies han tingut algun familiar contagiat pel virus.
L’impacte en la salut de les persones que atenen ha anat més enllà del contacte directe amb el virus. La declaració de l’Estat d’alarma a mitjans de març, i el posterior confinament als seus habitatges, ha provocat impactes que són menys visibles, però que tenen recorreguts molt més llargs.
El tancament de l’economia va provocar la pèrdua dels mitjans de vida de moltes persones -situacions d’atur, impossibilitat d’ocupar-se dins l’economia informal- al mateix temps que les va confinar en habitatges que no reunien condicions dignes, ja fos perquè vivien en situació de sobreocupació, perquè l’estat de l’habitatge no era l’adequat, perquè vivien rellogant una habitació o perquè, com que no tenien ingressos, no van poder fer front al pagament de les quotes o dels subministraments.
Aquestes condicions de vida s’han sentit en les llars que acompanyem. En general, 3 de cada 10 han notat que el seu estat físic general ha empitjorat durant l’Estat d’alarma. A més, les dificultats econòmiques han fet que més del 23% de les llars hagin deixat de comprar medicaments que necessitaven. La salut física s’ha vist molt deteriorada, però encara s’ha vist més afectada la salut mental. El 68% de les llars acompanyades per Càritas han patit ansietat o dificultats per dormir.
La necessitat de tenir xarxa
La realitat de moltes persones a la diòcesi, tal com va mostrar l’Informe FOESSA 2019, va ser la solitud. En aquest context, el confinament no ha ajudat a que aquesta sensació de solitud decreixés. Abans de la pandèmia, vivíem un esgotament de la solidaritat entre les persones i les famílies. Les noves condicions de vida i la baixada dels ingressos durant l’Estat d’alarma van provocar que el 30% de les llars que acompanyem ja no fossin capaces de prestar ajut a altres familiars i amistats.
Amb tot, podem afirmar que la pandèmia ha estat la constatació de la solitud i l’aïllament social de moltes persones. També ha suposat un impacte molt important en termes de salut. No només pel que fa a problemes relacionats amb la COVID-19, sinó amb la salut mental, derivada de les condicions de confinament obligat per l’Estat d’alarma. La societat no ha sortit de l’Estat d’alarma igual que va entrar-hi. Per això cal incrementar els esforços en teixir la societat i els vincles comunitaris, al mateix temps que posem la salut mental com una política transversal a totes les accions públiques.
És per això que Càritas demana als municipis que consolidin les accions dels seus serveis socials, potenciant els projectes de suport comunitari, reforçant els vincles comunitaris i fent de l’acció comunitària el punt bàsic de desenvolupament de les polítiques públiques. Per poder-ho fer, entenem que els serveis socials s’hauran de recolzar en les organitzacions del tercer sector i fomentar l’associacionisme local o de barri, per tal que es desenvolupin projectes de caràcter inclusiu i que allò que afecta la comunitat es resolgui des de la comunitat.
Pel que fa a la salut mental, Càritas demana que sigui un tema transversal de les polítiques públiques durant els anys vinents, especialment les que fan referència als infants i joves. Cal una reconstrucció emocional de la societat, i per això es necessiten projectes de suport a la salut mental, amb una especial èmfasi en la població que pateix condicions d’exclusió social.
