Quan tot això hagi passat, quan els nostres carrers tornin a estar plens de gent amunt i avall, quan puguem tornar-nos a abraçar i fer-nos petons, segur que haurem après a estimar-nos més i millor. Mentrestant, toca quedar-nos a casa i viure una Setmana Santa en quarantena.
Per aquest període, vull compartir algunes reflexions a partir del que he anat llegint i pregant aquests dies. Un virus microscòpic ha aconseguit paralitzar el món. Es paralitzen agendes, projectes i neguits, i ens trobem febles, indefensos i despullats: davant d’un repte immens, davant nosaltres mateixos i les nostres impotències. Aturats, sols a casa, sense poder-nos trobar. Potser sols davant Déu?
Aquest dies, no deixa de ressonar-nos la pregunta que es feia el poble d’Israel travessant el desert d’Egipte i que recollia el llibre de l’Èxode a la 1a lectura del 3r Diumenge de Quaresma: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?” (Ex 17,7). El jesuïta Víctor Codina respon: “¿Dónde está Dios? Está en las víctimas de esta pandemia, está en los médicos y sanitarios que los atienden, está en los científicos que buscan vacunas, está en todos los que colaboran y ayudan para solucionar el problema, está en los que rezan por los demás, en los que difunden esperanza”.
Viure confinats a casa pot fer aparèixer el millor i el pitjor de cadascú de nosaltres; el millor i el pitjor de la nostra societat. Com estem reaccionant? Quines actituds em reconec? Què enyoro? De què tinc “set”? Els primers dies de confinament vam veure actituds insolidàries i deplorables: acaparar egoistament productes als comerços; saltar-se les normes o desplaçar-se a segones residències. Però també hem vist actituds i accions que enalteixen la condició humana: el personal sanitari i científic abocant hores i esforços a la feina, els proveïdors que ens abasteixen, tantes iniciatives de voluntariat, atents a les persones més vulnerables i necessitades. Emociona descobrir-nos capaços de tanta humanitat!
En aquest sentit, les treballadores de Càritas em diuen que estan sorpreses i encantades de la resposta dels voluntaris i voluntàries de Càritas de Vilassar de Mar, de com s’han sabut posar al costat de la gent que estem acompanyant. Gràcies a professionals i voluntaris de Càritas per la feina que duen a terme!
Com a Comunitat cristiana, creieu que seríem capaços de posar en pràctica més camins de solidaritat? Seríem capaços de posar més en pràctica el manament del Senyor: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”?
Tenim més temps, aprofitem-lo. Protegim algun moment i algun racó de la casa per pregar. Potser no cal tanta televisió ni tanta connexió a internet, no cal estar tan enganxats als informatius, i ens cal una mica més de silenci i de diàleg amb el Senyor, personal, en família.
I no oblidem en la nostra pregària fer-nos càrrec del patiment i el dolor de tants: les víctimes mortals, els afectats, les famílies que tan durament han d’acompanyar aquests processos, sense poder estar al seu costat. I una pregària per tots els equips sanitaris, pels científics i les autoritats civils, que el Senyor els concedeixi l’encert i la fortalesa necessaris.
Enguany no podrem celebrar físicament junts la Setmana Santa. Serà un fet certament insòlit i dolorós per als cristians. Ens caldrà estar més units que mai en aquesta comunió espiritual entre nosaltres i en comunió amb el Misteri de Passió, Mort i Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Units també a tants cristians i cristianes d’arreu del món que han de viure la seva fe en condicions molt més difícils que les nostres: els que viuen guerres interminables; o refugiats en condicions infrahumanes; o víctimes del pitjor virus per a la humanitat com és la fam, o perseguits a causa de la seva fe. I malgrat tot, esperant i celebrant la victòria de Jesucrist sobre tota injustícia, sobre tot mal i sobre la mort.
Quan tot això passi, haurem après a estimar-nos més, i podrem expressar-nos-ho de mil maneres: amb moltes abraçades que hauran quedat pendents, amb somriures i aplaudiments, amb cafès de proximitat, amb una Eucaristia sentida i agraïda, que ens farà sentir de veritat germans, amb un convenciment més ferm de que sols no podem: que ens necessitem tots, i que el necessitem a Ell, al Crist que clavat en Creu va mirar la humanitat sencera amb tots els seus dolors, i amb una mirada infinita d’Amor, ja que ell ens ho va donar TOT!
Una abraçada sentida i fraterna a totes i a tots. Visquem intensament aquesta Setmana Santa; confinats i confiats; que ens ha de portar a la joiosa Llum d’una nova Pasqua!
