Enguany, la campanya de persones sense llar 2023 torna a girar al voltant d’un element tan important com és la xarxa, de fer i compartir xarxa, amb l’objectiu que ningú quedi fora, sense cobertura.
En aquests moments d’hiperconnectivitat, on les distàncies pretenen ser més curtes, però on cada vegada hi ha més soledat, és imprescindible no oblidar-se de les persones amb menys oportunitats o que resten als marges de la societat. Ja no només es tracta de fer menció i fer front a la bretxa digital, sinó que va molt més enllà. En aquesta ocasió, podem fer un símil amb la situació que vam viure en els primers mesos de pandèmia. En aquells moments, les consignes cridaven a quedar-se a casa i ens esperançaven amb un insistent lema que afirmava que tot aniria bé. Malauradament, amb les persones sense llar, ni una cosa ni l’altra.
Més que mai, és important tenir present a les persones que resten més desconnectades i sense vincles relacionals que els proporcionin suport, provocant un aïllament que les fa invisibles i sense possibilitat de sortir d’aquest cercle de pobresa i exclusió social. Parlem d’una realitat que s’accentua en el cas dels joves i ens interpel·la a reflexionar sobre un fenomen, el sensellarisme juvenil, que cada vegada és més visible i que segons totes les dades va en augment, però també parlem d’una realitat traumàtica i dolorosa que es fa més dura i agressiva en el cas de les dones que la pateixen. Parlem també de la necessitat d’acompanyar, acompanyar processos humans que són lents, que han de superar dificultats notables i ferides profundes que no es curen d’un dia per l’altre, processos humans que tenen avenços i retrocessos. És en aquesta realitat on cal posar la mirada i ser més comprensiu, per transformar allò que posa el fre, en un impuls per avançar.
Per tot plegat, cal recuperar la connexió de la societat amb les persones més vulnerables, donant visibilitat, suport i integrant als que estan i se senten fora de tot, no estigmatitzant i oferint noves oportunitats. Viure connectat ens salva perquè en algun moment, tots ens necessitem els altres i res millor que una xarxa social de suport, ben forta i cohesionada, que els miri i els escolti, que reclami i vetlli pels seus drets, per la seva protecció i per la seva dignitat.
